Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
persecucions
Cristianisme
Nom donat al conjunt de violències exercides contra els cristians en temps de l’imperi Romà.
Suetoni recorda una primera persecució, al voltant de l’any 50, quan Claudi expulsà els jueus de Roma, perquè avalotaven en nom d’un tal Chrestus però fou a partir de l’incendi de Roma que Neró començà la persecució 64 La mateixa actitud adoptaren els emperadors Domicià 94, Trajà 111, Antoní Pius 138-161, Marc Aureli 161-180 fins en aquest moment les persecucions foren parcials i afectaren, excepte la de Trajà, preferentment l’àrea romana Septimi Sever 202-211 decretà la persecució contra els catecúmens, i Maximí Traci 235-238 contra els clergues i dirigents de les comunitats Amb Deci 249-251…
cristiandat
Cristianisme
Nom amb què és conegut l’ordre politicosocial medieval, caracteritzat per la coincidència del poder civil (Imperi) i de l’autoritat eclesiàstica (Església).
Considerada també com la situació de l’Església Catòlica que va des de Constantí fins, almenys, a la Revolució Francesa, règim de cristiandat suposa la integració de tots dos ordres, el civil i l’eclesial, en una realitat superior i única, conceptuada com a regne de Déu a la terra La coincidència també hi ha qui parla de confusió d’Església i regne fa que la cristiandat englobi tot el poble la persona individual esdevé membre de l’Església com a conseqüència d’ésser membre d’una comunitat que es professa i es vol cristiana Amb això la fe personal deixa d’ésser, de fet, l’element important per…
novacià | novaciana
Cristianisme
Membre d’una secta rigorista originada en el cisma de Novacià, que acabà accentuant talment el seu rigorisme, que denegà a l’Església el poder de perdonar els pecats i de readmetre els caiguts en les persecucions (lapsi).
Home de talent, Novacià organitzà bé el seu partit, els membres del qual reberen el nom de “purs” καϑαροί, oposats al perdó de tot pecat greu Resistiren tan bé l’excomunió del sínode romà del 251 que, benvists pel concili de Nicea com a homoousians, sobrevisqueren en tot l’imperi Romà, almenys fins al s VII
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851
patarisme
Cristianisme
Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme
.
Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar
marcionita
Cristianisme
Membre de l’església fundada per Marció (s II), estesa per l’imperi Romà, Aràbia i Pèrsia.
Els marcionites persistien encara al s V, però acabaren essent absorbits pel maniqueisme, atesa l’afinitat de llurs concepcions dualístiques
teocratisme
Política
Cristianisme
Doctrina política medieval que pretenia que el poder reial rebia la seva constitució per un acte del poder eclesiàstic, al qual restava vinculat legalment, ja que la llei divina —norma suprema d’acció del monarca— queia dintre la jurisdicció eclesial.
Basada en la doctrina paulina, que vincula a Déu l’origen i el fonament del poder, i en la doctrina augustiniana de La ciutat de Déu, fou formulada arran de les controvèrsies entre papat i imperi des de Gregori I fins a Bonifaci VIII Ja apareix en Hincmar de Reims s IX La situació política canviada per la pau de Westfàlia, menà, d’una banda, a negar la superioritat del poder pontifici i, de l’altra, els apologistes de la reialesa hi trobaven el fonament diví del poder reial, expressat en l'absolutisme amb la frase “rei per la gràcia de Déu”, que feia del rei l’únic responsable…
caldeu | caldea
Cristianisme
Dit de l’Església cristiana siríaca oriental formada pels cristians de l’antic imperi partosassànida, dita també assíria o encara nestoriana.
El terme, però, és aplicat més concretament a les comunitats d’aquesta Església que s’uniren a Roma a partir del segle XVI i que són agrupades, des del 1830, sota el patriarcat de Babilònia dels Caldeus
pelagianisme
Cristianisme
Doctrina de Pelagi, que parteix d’un optimisme natural quant a la capacitat absoluta de la voluntat per a evitar el mal i fer el bé meritori.
La gràcia té una eficàcia només exemplar i pedagògica, és a dir, és un ajut extrínsec per a obrar més fàcilment el bé, però de cap manera no és necessària en ordre a la salvació i al mèrit sobrenatural D’aquí ve la concepció peculiar del pecat original tothom peca en el mal exemple d’Adam nega, doncs, la necessitat del baptisme dels infants Nega igualment l’eficàcia de la penitència, de la pregària, etc Celestí, a Cartago, i altres deixebles ajudaren a la difusió de la doctrina arreu de l’imperi Romà i a la formació de grups de seguidors Pelagi sabé defensar-se dels atacs de…