Resultats de la cerca

Carmelità, residí als convents de Barcelona i de Reus i fou dues vegades provincial del seu orde a Catalunya És autor de sermons en català dos sobre els catalans morts en les revoltes de 1641-42, d’una crònica de l’orde i de les obres Historia de la vida y excelencias de la Virgen María 1688 i Epítome de las reliquias de los Mártires de Vilasar 1715

Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual collaborà en un estudi sobre el Maestrat l’any 1876 L’any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona Publicà, el 1878, una obra molt important en aquell moment Cosmogonía y Geología i l’any següent ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i llegí en l’acte d’ingrés el seu treball De Montjuich a Papiol a través de las épocas geológicas Amb l’…

Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3 catàlegs i…

Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens La Veu de l’Àngel de la Guarda El 1913 es féu responsable de Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús , fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca Foment de Pietat Catalana, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, féu una obra important de divulgació de llibres religiosos en català i acollí diverses revistes…

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes Laetare , el…

Es doctorà en teologia 1909 Dirigí La Hormiga de Oro i Fulla Dominical de la diòcesi barcelonina 1907-13 i fou redactor de Vida Cristiana Publicà la versió dels Evangelis 1926, Nocions de litúrgia 1916, L’art i la litúrgia 1913, Missalet 1913, Missal romà 1926-27, en dos volums, i El cardenal Mercier 1926 i diversos estudis lullians Denuncià la falsedat de les profecies de la mare Ràfols

El 1869 un comitè de missions l’envià a Barcelona per atendre-hi els protestants de parla francesa Contribuí a l’establiment de la Congregació Protestant de Sant Pau i a estendre les seves idees per Monistrol, Miravent i Reus i algunes poblacions del Maresme, com Premià, Canet i Vilassar Juntament amb el missioner Payne, els germans de Plymouth i el metodista Robert Simpson, el 1879 fundà a Barcelona un hospital evangèlic, que el 1893 esdevingué el conegut com a Hospital de les Colònies Estrangeres El 1907 tornà a Ginebra, on tingué cura de la infermeria Butini

Biografia Entrà al noviciat de Moià el 23 d’octubre de 1785 i hi professà el 18 de desembre de 1786 Acabats els estudis de la carrera eclesiàstica, començà a ensenyar a Igualada a la classe de llegir i després a la d’escriure i d’aritmètica El 1817 fou enviat a Mataró on es dedicà a les mateixes matèries fins el 1830, en què fou designat rector de Moià 1830-33 i després de Balaguer des del 1833 fins a la seva mort Durant els deu anys de supressió de l’orde 1835-45, amb el pare Francesc Masgrau aguantà l’escola de Balaguer, tot i que el 16 de juliol de 1841 es veié obligat per manca de…

Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca Casa de l'Ardiaca , que convertí en palau senyorial féu pintar una…