Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
papa
![](/sites/default/files/media/FOTO2/papes.jpg)
Papes de l'església romana
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ésser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l'alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l'elecció i ordenat de bisbe, si…
Pròsper Martí i Descatllar
Cristianisme
Jesuïta (1716), ensenyà filosofia a Tortosa i fou rector dels col·legis d’Eivissa i Formentera i de Graus (Aragó).
El 1798 publicà, a Ferrara, Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera, llamadas antiguamente las islas Pitiusas i Storia naturale dell’Isola d’Ibiza
Francesc Xavier Llampilles
Cristianisme
Historiografia
Nom amb què és conegut el jesuïta i historiador de la cultura Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà.
Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 i hi ensenyà humanitats i filosofia, a Barcelona Després de l’exili del 1767, s’establí a Ferrara i a Gènova, on publicà 1778-81 els seus sis volums del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola amb traducció castellana a Saragossa en 1782-84, seguits d’un volum setè amb les seves polèmiques amb G&Tiraboschi i S&Bettinelli Roma, 1781 Saragossa, 1786 Més que d’història literària es tracta d’història de la cultura hispànica una defensa dels escriptors…
moviment social catòlic
Cristianisme
Moviment, també conegut amb el nom de catolicisme social, que sorgí a la segona meitat del segle XIX com a rèplica al liberalisme.
Arrelat en la necessària recerca, després de la Revolució Francesa, d’una alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes l’expressió “catolicisme social” s’encunyà als voltants del 1890, en plena desclosa del moviment obrer, amb els seus sindicats i partits influïts pel marxisme, fou un corrent assistencialista i paternalista, nascut a Bèlgica congrés de Malines, 1863-64, i en foren principals protagonistes Kettler a Alemanya, Manning a Anglaterra, i Taparelli d’Argelio a Itàlia En formen també part els cercles catòlics obrers O Harmel, compost d’obrers i patrons 1871, els cercles d’…
josefina
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina de dret pontifici fundada a Calella (Maresme) el 1875 pel jesuïta Francesc X. Butinyà i per Isabel de Meranges.
Té com a finalitat el servei dels malalts i dels hospitals, tenir cura de nenes òrfenes i la reeducació religiosa i moral de noies desencaminades El 1878, quan el bisbe n'aprovà les constitucions basades en les dels jesuïtes, tenien dues cases al bisbat de Girona i una al de Barcelona En 1882-85 hom intentà de fusionar la congregació amb una de similar, les serventes de Sant Josep, fundada pel mateix Butinyà a Salamanca, però l’oposició de la part castellana ho impedí El 1900 obtingueren el decretum laudis , seguit de l’aprovació pontifícia 1902 i de l’aprovació definitiva 1935 El 1925 foren…
Francesc
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_bergoglio.jpg)
Francesc
© Presidencia de la Nación Argentina
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Jorge Mario Bergoglio en ésser elegit papa (13 de març de 2013).
De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau II i…
Lluís Ballester
Literatura
Cristianisme
Jesuïta i escriptor, professor de llengua hebrea als col·legis de Sardenya i de València —fou mestre de Joan de Ribera—, i més tard rector al col·legi de Tarragona.
Publicà una Onomatographia sobre la Vulgata i un compendi de teologia positiva en quatre volums Hierologia Lió 1615
mística
Religió
Cristianisme
Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…
bol·landista
Cristianisme
Membre d’una societat científica formada per jesuïtes belgues, la qual des del 1643 es dedicà a la publicació dels Acta Sanctorum
i que porta el nom del seu iniciador, el jesuïta flamenc Jean Bolland (1596-1665), el qual començà la publicació de documents hagiogràfics.
En fou segon director Daniel van Papenbroeck Posteriorment a la publicació dels Acta Sanctorum , s’hi afegiren l'Analecta Bollandiana 1882 i els Subsidia Hagiographica 1898-1910
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16