Resultats de la cerca

Bisbe de Tui 1239-49 —i dit, per això, el Tudense—, combaté l’heretgia albigesa en De altera vita fideique controversiis adversus albigensium errores libri tres publicada el 1612 Escriví la Vita Sancti Isidori i el Chronicon mundi 1236, que constitueix un intent d’història general de la península Ibèrica fins el 1236 És una obra acrítica, però important per a l’estudi de l’èpica castellana

Organitzà el grup dels germans bohemis Escriví himnes 1505 i un catecisme 1522 Saludà amb fervor la reforma de Luter, però s’acostà a Zwingli i coincidí amb la doctrina catòlica en la qüestió dels sagraments, el sacerdoci i el celibat eclesiàstic

Gentil d’origen probablement d’Antioquia i metge, Lluc fou company de sant Pau a partir del segon viatge Segons la tradició, fou cèlibe i morí a 84 anys Altres narracions el fan del grup dels deixebles de Jesús, pintor i màrtir Els metges i els artistes el tenen per patró El seu símbol iconogràfic, originat en la visió del profeta Ezequiel, és el bou La seva festa se celebra el 18 d’octubre

Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana 1909 vuitena edició ampliada, 1953, dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social , i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí…

Dominicà, fou prior del convent de Perpinyà 1585 i catedràtic de teologia i rector 1586 de la Universitat de la mateixa vila Li fou encomanada la tasca del procés de canonització de Ramon de Penyafort, del qual escriví la biografia De laudabili vita 1595 Escriví el Llibre dels miracles de la santa relíquia del gloriós sant Joan Baptista 1590, on fonamenta el seu patriotisme en la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França, el Llibre de la translació dels màrtirs Abdó i Senén 1591 i un Epitome, en llatí, de les sentències de Pere Llombard 1595 En morir era prior del…

Batxiller en arts i doctor en dret, s’establí a Rigardà Conflent i dedicà els seus béns a obres devotes El 1649 escriví el Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser , el qual, sota el pretext de narrar les disputes locals per a la construcció d’una capella, és un retrat novellitzat de la vida i els costums de Rigardà

Fill de Perot-Jàfer de Lloris i d’Isabel de Borja i Navarro Bisbe electe de Terni 1498, hi renuncià per tal de rebre, el 1499, el bisbat d’Elna deixat vacant per Cèsar Borja, que retingué fins a la mort El 1503 Alexandre VI el creà cardenal diaca de Santa Maria Nova Fou, encara 1503, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinoble, per nomenament d’Alexandre VI, després de la mort del cardenal i patriarca Joan de Borja i Navarro d’Alpicat

Bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina protegí les fundacions d’ordes religiosos carmelitans descalços, mínims, caputxins, introduí el missal i el breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a M A Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina

Secretari general de la inquisició 1789-1801, intentà un pla de reformes, que no fou posat en pràctica Nomenat conseller d’estat per Josep Bonaparte 1808, fou encarregat dels arxius de la inquisició 1809, de la supressió dels ordes monàstics i de la direcció general dels Bienes Nacionales Passà a França 1813, on escriví la seva obra més important Histoire critique de l’Inquisition d’Espagne , 1817-18

S’ordenà de sacerdot el 1911 Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la Guerra Civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola sd, signat Joan Comas, i La meva…