Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
valentinianisme
Cristianisme
Gnosticisme propi dels deixebles de Valentí, principalment Ptolemeu, Heracleó, Teodot, Marc, etc.
Teodicea filosoficoreligiosa, on s’articulen estretament cosmologia i antropologia, es fonamenta en tres hipòstasis intelligibles el Primer Principi o Abisme, l’Intellecte o Unigènit i l’Ànima o Saviesa De l’Ànima, que en part és dins el Primer Principi —descrit com a plenitud plèroma — i en part és fora, emanen en successives degradacions la substància psíquica, el demiürg, la matèria i el món L’home participa de tots tres elements intelligible, psíquic i material Els descobriments de Nag-Hammadi 1946 n'han permès un millor coneixement
urbi et orbi
Cristianisme
Fórmula (‘per a la ciutat i per al món’) utilitzada en alguns decrets de les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per a indicar que s’adrecen no solament a la ciutat de Roma, d’on el papa és bisbe, sinó a tot el món catòlic.
unitat
Cristianisme
Una de les notes distintives de l’Església cristiana, proclamada en els símbols de fe, juntament amb la santedat, la catolicitat i l’apostolicitat
.
La unitat profunda de l’Església no és incompatible amb la multiplicitat i diversitat de ritus, lleis i tradicions, però ho és amb la divisió en sectes Consisteix en la professió de la mateixa fe, la pràctica dels mateixos sagraments il’exercici de la caritat envers tots els creients
unitarianisme
Cristianisme
Doctrina antitrinitària que afirma la unitat absoluta de la persona divina i nega, doncs, tant el misteri de la Trinitat com els dogmes de l’encarnació i de la ‘‘deïtat’’ de Crist (que hom distingeix de la ‘‘divinitat’’ que li conferí Déu, única persona divina).
Considera com a salvífica, no pas la mort de Crist, sinó la seva doctrina Un dels primers defensors d’aquesta doctrina fou Miquel Servet Teoria anàloga a la del socinianisme, els seguidors es constituïren església independent a Transsilvània entre el 1566 i el 1588 per obra de GBiandrata i FDavid, en la doctrina del qual s’inspiraren també alguns grups sabatistes sabatisme Els unitarians anglosaxons, més directament influïts per la doctrina de Socini, no s’organitzaren fins a la segona meitat del s XVIII, per obra de GBilde a Amèrica es difongué s XVIII sobretot com a doctrina, be que al s…
uniat | uniata
Cristianisme
Dit sovint, i en to pejoratiu, de cadascuna de les esglésies de ritu oriental unides a Roma i de llurs membres.
Aquesta denominació començà d’ésser usada pels ortodoxos russos per a designar despectivament els rutens, que s’uniren a Roma el 1596 unió de Brest-Litovsk Aquestes esglésies, però, prefereixen d’anomenar-se “unides” o “catòliques de ritu oriental”
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851
ubiqüitat
Filosofia
Cristianisme
Qualitat de l’ésser que està present, tot ell, simultàniament, a tot arreu.
Predicat originàriament de Déu, com a ésser infinit i omnipresent, el concepte d’ubiqüitat fou emprat també pels ubiqüitaris ubiqüisme amb relació a la presència del Crist en la forma eucarística
ubiqüisme
Cristianisme
Doctrina eucarística sostinguda per M.Luter i molts dels seus seguidors que afirma que Crist, per la seva infinitud, és present a tot arreu (ubiquitas corporis Christi), i, doncs, també en l’eucaristia.
Bé que ja apareix en alguns escrits de Luter, sobretot a Bekenntnis vom Abendmahl Christi 1528, la doctrina fou formulada per JBrenz —en polèmica contra els calvinistes— en el sínode luterà de Stuttgart del 1559