Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Juan Agapito Ramírez de Arellano
Cristianisme
Bisbe de Girona (1798-1810).
Durant l’ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l’acceptació d’aquest
Sebastián Ramírez de Fuenleal
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i administrador castellà.
Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542
Domènec Ram
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i lluità per a…
Pau Albinià de Rajas
Arquitectura
Història
Cristianisme
Jesuïta, erudit i arquitecte.
Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i conreà el gravat
Vicent Ferrer i Mallent
Cristianisme
Religiós dominicà de la família de sant Vicent Ferrer.
El 1544 anà com a missioner a l’Amèrica Central, amb Bartolomé de Las Casas, amb el qual compartí el zel en la defensa dels indis i l’oposició als colons espanyols Obligats a retirar-se a Chiapas, intervingué activament en la fundació de la província dominicana de Sant Vicent Ferrer, on residí dotze anys, com a prior del convent Era anomenat Pare dels Indis i fou tingut en fama de venerable a partir de la seva mort
Antoni Ferrer i de Milà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Sogorb 1692-1707 Durant la guerra de Successió, el rei arxiduc Carles III, en arribar a València 1706, li demanà expressament que intervingués en la cerimònia litúrgica del jurament dels furs, per absència de l’arquebisbe Antoni Folc de Cardona A Sogorb, acollí molts fugitius de la persecució borbònica
Narcís Ferrer i Budoi
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera El 1835 fou designat rector de Castelltort Solsonès, però molt aviat s’incorporà a les forces carlines Fou vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga Tingué un paper destacat en la destitució del comte d’Espanya com a capità general carlí del Principat i en el seu assassinat afirmà haver-lo acompanyat fins a Andorra i en publicà unes suposades declaracions de culpabilitat Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal
Anselm Ferrer i Bargalló

Anselm Ferrer i Bargalló
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Nom que prengué el músic Josep Ferrer i Bargalló, el 1899, en ingressar a la vida monàstica.
El 1892 havia ingressat a l’escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmán Amplià els coneixements musicals a Roma i a Nàpols 1907-11 Retornà a Montserrat, i es feu càrrec de la direcció de l’ escolania fins el 1933 Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions Compongué nombroses obres religioses i una Missa abbatialis , per a quatre veus i orgue, tres salves…
Vicent Ferrer
Cristianisme
Religiós dominicà.
Estudià a València i a Salamanca i fou professor de filosofia i teologia a València i qualificador del Sant Ofici És autor d’una Suma moral para examen de curas y confesores , que ha tingut diverses edicions, i d’altres obres en llatí sobre teologia i el pensament de Tomàs d’Aquino
Vicent Ferrer
Cristianisme
Religiós dominicà.
Fou prior del convent de San Esteban de Salamanca, i durant divuit anys fou professor d’estudis tomistes al Collegi de Minerva de Roma Era un bon hebraista i escripturista escriví importants obres sobre patrística i comentaris a la teologia de Tomàs d’Aquino Tractatus theologicus Salamanca 1675-1690 i Tractatus de vertutibus theologicis Roma 1669