Resultats de la cerca

A Oxford conegué JHNewmann i JKeble, amb els quals inicià el moviment d'Oxford , que dirigí quan Newmann passà a l’Església Catòlica Promogué el renaixement monàstic anglicà 1845 i treballà per la unió d’anglicans i catòlics, tema dels tres volums Eirenikon 1865, 1869, 1870, el darrer dels quals mostra la decepció després de les posicions tancades del concili I del Vaticà Les seves nombroses obres abasten temes de teologia, principalment eucarística, bíblics i una gran quantitat de sermons

Fill del notari de Morella Gaspar Punter Es doctorà en lleis a Lleida Canonge de Tortosa 1569, vicari general de la diòcesi 1574 i bisbe de Tortosa 1590-1600 El 1588 fou nomenat visitador del monestir de Montserrat, on dos antecessors seus havien trobat la mort El 1591-92 estigué reclòs al seu palau episcopal per la seva intervenció en el plet de la castellania d’Amposta Consagrà el 1597 el temple de la catedral de Tortosa i instituí un mont de pietat per a afavorir els pagesos Escriví De recta subditorum administratione i publicà un Ritual 1592, un Procesional 1591 i un tractat, De la…

Alumne de la Universitat d’Oriola, regentada pel seu orde, i professor, després, de filosofia i teologia a Oriola mateix i al convent dominicà de Palma, on formà part de la Junta de govern durant l’ocupació napoleònica de la Península En l’opuscle El teólogo democrático ahogado en las angélicas fuentes 1815 intentà de confutar Joaquim-Llorenç Villanueva, que s’havia basat en sant Tomàs per defensar l’actitud liberal de les Corts de Cadis Molt més importants, en la història de la persistència i la renovació de la filosofia tomista, són els seus tres volums de Philosophia sancti Thomae…

Doctor en dret Monjo benedictí, fou successivament abat d’Amer 1605-10, de Breda 1615-19 i de Cuixà 1619-27 Bisbe de Solsona 1630-34 i canceller reial del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Convocà dos sínodes morí durant la visita pastoral de la seva diòcesi Deixà publicades algunes cartes pastorals

Era mallorquí, i des dels volts del 1295 residia a Roma a la cort papal El papa Climent V el nomenà vicecanceller de l’Església 1307 abans de fixar la seva seu a Avinyó 1309 Entre el 1306 i el 1307 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma

Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española

Ensenyà humanitats a Lleida, filosofia a Gandia i teologia a Barcelona, i fou rector dels tres collegis El 1639 anà a Roma com a procurador de la província d’Aragó Del 1640 al 1646 fou rector del collegi de Betlem i viceprovincial de Catalunya, càrrec que exercí amb tanta prudència com fidelitat a la seva pàtria El 1643 predicà i publicà, a Barcelona, el Sermó en les reals exèquies a la grata y bona memòria de Lluys XIII, lo Just, rei de França i de Navarra, comte de Barcelona , i a Lleida, una Oración panegírica de los lirios reales de la casa de Francia 1643

Es remarcà en el període comprès entre el 1638 i el 1640 com a ambaixador de la generalitat a Madrid Per bé que les seves gestions no aconseguiren de suavitzar les tensions deixà un Dietari manuscrit , on es reflecteixen la tensió del temps i les seves observacions polítiques sobre el moment