Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Fidel de Sigmaringen
Cristianisme
Nom amb què és conegut el caputxí alemany Markus Roy.
Dins l’esforç de la Contrareforma, fou encarregat de defensar el catolicisme enfront dels protestants de la regió dels Grisons, on fou assassinat Fou canonitzat el 1746 La seva festa se celebra el 24 d'abril
Joseph Fesch
Cristianisme
Cardenal cors.
Oncle matern de Napoleó I, fou nomenat arquebisbe de Lió 1802, cardenal 1803 i ambaixador davant la Santa Seu Aconseguí que el papa Pius VII coronés Napoleó emperador Més tard, en desacord amb l’actitud del seu nebot contra el papa presidí un concili nacional 1811, i, caigut en desgràcia, es retirà a Roma 1814
Pere Ferrussola
Cristianisme
Jesuïta, doctor en teologia.
Amic i deixeble de Josep Finestres, regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la Universitat de Cervera Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i, en català, una Notícia històrica del Sant Misteri de Cervera, editada el 1863
Pere Ferrís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma Familiar del cardenal Pietro Barbo futur Pau II, fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari Des del 1464 fou bisbe no residencial de Tarassona Acumulà el deganat de Tudela 1471 i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias Cardenal in pectore de Pau II 1468, el 1476 en fou creat per Sixt IV Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino da Fiesole
Carles Ferrís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat de sacerdot el 1880, passà 1893 a la Companyia de Jesús Treballà en la fundació de caixes d’estalvis a Pego, Alzira, Alberic, Oliva, Ondara i Gandia, ciutat on residí molts anys i on fundà la “Revista de Gandía” Creà 1909 la Colònia Sanatori de Sant Francesc de Borja, llebroseria situada a Fontilles la Vall de Laguar, Marina Septentrional
Josep Ferriols
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fou beneficiat de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i corresponent a l’Academia de la Historia de Madrid Tenia relació amb Jaume Caresmar, i durant molts anys treballà a l’Arxiu de la Ciutat, de Barcelona Fou corresponsal d’Antoni de Capmany en la redacció de les seves Memorias históricas 1779-92 El 1803, amb motiu de la distribució de premis a Llotja, a Barcelona, pronuncià una important oració, paradigma del pensament estètic neoclàssic i alhora notícia i elogi de la pintura catalana siscentista i setcentista
Ferriol
Cristianisme
Tribú militar romà, màrtir a Viena del Delfinat en temps de Dioclecià, segons Sidoni Apol·linar.
És patró de Ceret Vallespir, on hi ha el santuari de Sant Ferriol , i d’altres esglésies catalanes com la Parròquia de Besalú Una tradició tardana el fa cap d’una colla de lladres que s’havia convertit i que com a penitència s’havia fet tancar dins una bota amb claus clavats que hom feia rodolar per un pendent Una altra versió de la llegenda, estesa per terres gironines, diu que, després d’haver-se convertit, els seus companys l’occiren i l’enterraren sota una bota de vi, que des d’aleshores no deixà de rajar mai la bota de Sant Ferriol Hom el considerava popularment patró dels lladres, i…
Lluís Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1652-58) i de Plasència (1658-63).
Fill del poeta Francesc Crespí de Valldaura i de Borja i germà de Cristòfor i Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela Es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu construir el…
Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe de Vic (1656-62).
Fill del poeta Francesc Crespí de Valldaura i de Borja i germà de Cristòfor i Lluís Crespí de Valldaura i Brizuela El 1616 ingressà a l’orde dominicà, del qual esdevingué prior 1645 i provincial Escriví Epistolae de mysterio Immaculatae Conceptionis 1661
Joan Crespí i Fiol
Cristianisme
Franciscà.
Fou collaborador de Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma Passà a la missió de Sierra Gorda Mèxic vers el 1750 Fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 formà part de la columna que avançà per terra i que descobrí la badia de San Francisco i el port de Monterrey Relatà l’expedició en sis diaris, que han estat conservats En 1774-75 prengué part en una expedició, que també relatà, al poblat de Nutka, de l’illa de Bodega y Quadra avui Vancouver, Canadà