Resultats de la cerca

Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V 1568 només…

Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del segle X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de temps ha…

En la tradició manuscrita aquest text apareix sencer, segons l’ordre dels quatre evangelistes i llavors pot portar indicacions que assenyalen els fragments que cal llegir durant l’any litúrgic, o ja seccionat en perícopes ordenades segons l’any i el calendari litúrgics Els evangeliaris eren confeccionats luxosament, amb belles miniatures i riques relligadures Són famosos l’evangelari siríac de Rabula 586, a la Biblioteca Laurenziana de Florència, i el grec de la catedral de Rossano segle VI Hom conserva esplèndids evangeliaris miniats escrits en lletra angloirlandesa…

És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem segles III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del segle X fins al començament del segle XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri…

Benedictí, és autor d’un martirologi, compost l’any 858, ple de llegendes i errors, que tingué una indubtable influència damunt els martirologis posteriors, especialment en el Martirologi romà

És el resultat de la fusió, en un sol volum, del leccionari i de l’antifonari de la missa, del sacramentari i d’altres elements, els quals començaren a combinar-se sobretot a partir del segle IX, pel que concerneix el ritu romà El Missale Romanum tridentí 1570 ha estat totalment renovat després del concili II del Vaticà 1970 La versió oficial catalana aparegué el 1975, amb la deguda separació del leccionari, el qual consta de vuit volums 1971-74 Als Països Catalans, els primers intents de reunir els diversos elements del missal apareixen a Catalunya als segles IX-X, en què es troben en un sol…

Entorn d’un nucli incipient, almenys del segle X, amplificació dialogada d’un fragment de l’evangeli de la resurrecció de Crist, s’anaren creant una sèrie de drames molt breus, gairebé sempre anònims, cantats a l’església per sacerdots, enmig de les funcions litúrgiques, en llatí —a vegades amb algun tros en vulgar—, no com a simple passatemps, sinó amb la intenció expressa d’edificar els oïdors i de fer-los més assequibles els misteris de la vida de Crist i altres temes propis de la litúrgia la resurrecció, l’ascensió, la passió, el naixement i l’epifania, episodis de la vida de la Mare de…

Destinat, originàriament, a ésser intercalat entre els versets d’un salm d’ací el seu nom, sinònim de “tornada”, sovint és cantat sol, i cada festa té el seu tropari característic

Ingressà a l’orde franciscà el 1751 El 1762 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem 1781, que és una descripció d’aquelles terres i de la vida i els costums dels seus habitants Escriví també una Gramática arábiga , amb un vocabulari àrab-castellà 1764, i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda Totes aquestes obres van quedar inèdites Bibliografia Homs i Guzmán, A ed 2002 “La…