Resultats de la cerca

Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969, Le Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine 1987, Les esglésies orientals…

El 1860 fundà l’institut de religioses de la Sagrada Família a la Seu d’Urgell, dedicada a l’educació cristiana de nens i joves i a l’assistència de malalts i ancians, que l’any 2011 tenia cases a onze països d’Europa i Amèrica Des del 1953 hi ha introduïda la causa de canonització El 2010 el papa Benet XVI li concedí la beatificació, i la cerimònia fou celebrada el 9 d’octubre de 2011 a la Seu d’Urgell

Fou vicari de Prada de Conflent i, el 1919, de la catedral de Perpinyà Publicà treballs sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó i la catedral d’Elna, un llibre sobre sant Galderic i un estudi sobre La chanson de Sainte Foy Com a poeta és autor del recull de poemes  Lliris, roses i violes, collits en les muntanyes del Canigó i oferts a Maria Sanctíssima  1914, de ressonàncies verdaguerianes, La Niçaga del Pelós 1920 i  El Romanceret del Pessebre  1932, entre d’altres Publicà articles a la Revue catalane i a la Revue historique el littéraire du diocèse de Perpignan

Vida i obra El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Fou partidari de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i la Generalitat de Catalunya Fou nomenat oïdor del General de Catalunya, canceller del Principat 1652 i president de la Congregació Claustral Tarraconense de l’orde de Sant Benet el 1654 fou elegit abat de l’abadia de Cuixà, però no arribà a possessionar-se’n, a causa del tractat dels Pirineus Publicà diversos llibres de reglamentacions…

Seguí el seu pare a l’exili d’Iconi 1229, on fundà un orde de dervixos mawlawiyya , molt estès a Turquia El seu Maṯnawī-i ma'nawī , tractat teologicodidàctic, és una gran obra de la literatura mística universal És autor també d’un divan

Fou vicari provincial i prior Sobresortí com a predicador És autor de diversos escrits de filosofia, religió, política i medallística, entre els quals Philosophiae Libri quinque publicae arenae expositi 1786, El amigo de los hombres 1797 i El justo elogio 1803

Vida i obra Sembla que en agraïment a un miracle que s’obrà en ell i en un germà seu per intercessió de la Mare de Déu del Puig, redactà i publicà la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575 —obra, com totes les altres que escriví, avui perduda—, en què feia una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a la seva època, així com l’acte sacramental  Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario  1859, un exemple de degeneració dels actes sacramentals a fets concrets i locals N’escrivi dos més  Lucero de nuestra…

Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista Archivo Ibero-Americano , en la qual publicà documents i articles d’història catalana Realitzà estudis de literatura medieval, com El escritor fr Francisco Eximénez en Valencia 1920-26 i publicà els articles “Estatge de Joanot Martorell a Londres” 1929, “Ausiás March y Joanot Martorell” 1930, “Francesc…

Com a patró dels pagesos és molt venerat a tota la península Ibèrica és el sant patró de Madrid i també a Catalunya, com ho demostra la toponímia Fou canonitzat per Gregori XV el 1622 La seva festa se celebra el 15 de maig

Germà de Leandre , que li feu de tutor i de mestre, del qual heretà la mitra sevillana Demostrà el seu prestigi personal en els concilis que presidí a Sevilla i a Toledo 633 —que tenia com a objectiu la unitat doctrinal i litúrgica a la península Ibèrica i a la Gàllia Narbonesa— Fou un dels escriptors de més pes, i més llegit, durant tota l’edat mitjana Compilador hàbil i sistematitzador de la ciència antiga, és un dels principals mestres de l’Europa medieval llatina Cal interpretar les nombroses obres d’Isidor Differentiae, Synonyma, Institutionum disciplinae, De natura rerum, De ordine…