Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
quàquer | quàquera
Cristianisme
Denominació comuna dels membres de la Societat dels Amics, fundada a Anglaterra al s. XVII..
Es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia i pel guiatge de la “llum interior” i l’Esperit Sant El terme sorgí a causa de l’èmfasi posat pels primers predicadors a dir que hom havia de “tremolar” quake en anglès davant Déu Als Països Catalans els primers quàquers apareixen al primer terç del s XIX Antoni Bergnes de las Casas figurà entre els Amics , fet que explica la seva participació en la publicació de la tercera edició de Lo Nou Testament de Melcior Prat Barcelona, 1836 i una Biblia castellana 1836 Durant la guerra civil de 1936-39 ajudaren materialment els…
unitarianisme
Cristianisme
Doctrina antitrinitària que afirma la unitat absoluta de la persona divina i nega, doncs, tant el misteri de la Trinitat com els dogmes de l’encarnació i de la ‘‘deïtat’’ de Crist (que hom distingeix de la ‘‘divinitat’’ que li conferí Déu, única persona divina).
Considera com a salvífica, no pas la mort de Crist, sinó la seva doctrina Un dels primers defensors d’aquesta doctrina fou Miquel Servet Teoria anàloga a la del socinianisme, els seguidors es constituïren església independent a Transsilvània entre el 1566 i el 1588 per obra de GBiandrata i FDavid, en la doctrina del qual s’inspiraren també alguns grups sabatistes sabatisme Els unitarians anglosaxons, més directament influïts per la doctrina de Socini, no s’organitzaren fins a la segona meitat del s XVIII, per obra de GBilde a Amèrica es difongué s XVIII sobretot com a doctrina, be que al s…
terciari regular
Cristianisme
Membre d’un tercer orde regular, generalment institut religiós, que es beneficia dels seus privilegis i en segueix la regla.
Els terciaris regulars han tingut un gran desplegament als Països Catalans sobretot a partir del renovellament religiós del s XIX Destaquen les terciàries carmelitanes de la Caritat carmelitana de la caritat i les dominicanes de l’Anunciata dominicana de l’Anunciata, fundades a Vic el 1826 i el 1856, respectivament les caputxines terciàries de la Mare del Diví Pastor caputxina terciària de la Mare del Diví Pastor, fundades a Ripoll el 1850 les carmelitanes terciàries teresianes de Sant Josep carmelitana teresa de Sant Josep, fundades a Barcelona el 1878 les caputxines terciaries…
Jaume Domènec
Cristianisme
Historiografia
Historiador dominicà, mestre en teologia.
Fou mestre del seu orde a la província de Provença 1357 i provincial d’Aragó 1363-67, preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del regne de Mallorca 1357 i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment a base del Speculum historiale de Vincent de Beauvais que fou continuada després de la seva mort per Antoni Ginebreda, de la qual es perdé una part al segle XIX Escrita en un català molt llatinitzat, constitueix el primer exemple d’aquesta mena de prosa,…
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del s XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers…
filla de la caritat
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina dedicada a l’assistència dels pobres i a l’ensenyament, fundada el 1633 per Vicenç de Paül i per Lluïsa de Marillac, a França, i aprovada per l’arquebisbe de París el 1646.
Ha esdevingut la congregació femenina més estesa per tot el món el 1985 tenia 30 500 membres Fins el 1964, que fou simplificat l’hàbit, fou característica d’aquesta congregació la gran toca alada de fil blanc S'establí al Principat al s XVIII a Barcelona, a l’hospital de la Santa Creu el 1790, i el 1792 a Reus i a Lleida Al s XIX s’expandí per la península Ibèrica i creà el primer noviciat, a Madrid 1893 La província canònica de Barcelona que comprèn el Principat, les Balears i la província aragonesa d’Osca té actualment 1 168 religioses en 101 establiments, 83 dels quals són al…
cos místic
Cristianisme
Imatge que expressa, en teologia, la interrelació vital entre Crist i l’Església.
Recollint la figura de cos, Sant Pau subratlla la unitat de l’Església en Crist efectuada significativament en l’eucaristia i, alhora, la diversitat entre els membres i entre les diferents comunitats A l’edat mitjana, l’expressió fou aplicada primerament a l’eucaristia, en oposició al cos sensiblement perceptible Les controvèrsies sobre la presència real feren que hom transposés l’expressió a l’Església, donant-li, però, un sentit contrareformista unilateralment jeràrquic i societari Al s XIX hom en revalorà el sentit vital, interior i mistèric, però no tingué èxit, al concili I…
Enric Capó i Puig
Cristianisme
Pastor evangèlic.
Membre d'una família de tradició metodista des del segle XIX, estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handsworth de Birmingham, Anglaterra Fou professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d’Estudis Teològics, professor de teologia del Seminario Evangélico Unido, director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista Carta Circular , òrgan de l’Església evangèlica espanyola, responsable de Cristianismo protestante , i collaborador del llibre La nostra vocació 1967 Des del 1973 s'integrà en l'equip…
Friedrich Ernst Daniel Schleiermacher
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof alemany.
Predicador a Berlín 1796-1802 i des del 1809, s’hi relacionà amb el grup romàntic i especialment amb F Schlegel Professor a Halle 1803-07 i a Berlín, és considerat com el teòleg del Romanticisme alemany, tant per la seva obra Der christliche Glaube nach den Grundsätzen der evangelischen Kirche ‘La fe cristiana segons els principis de l’Església evangèlica’, 1821-22, d’una gran influència sobre la moderna teologia protestant, com per la seva interpretació del fet religiós, palesa a Über die Religion ‘Sobre la religió’, 1799 i Monologen ‘Monòlegs’, 1800, on denuncià el racionalisme com a…
Bonsom
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Jurista, clergue i cal·lígraf.
Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina