Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Joan Alfons d’Aragó i de Navarra
Cristianisme
Bisbe d’Osca (1484-1526).
Fill natural de Carles, príncep de Viana Fou prior del Pilar de Saragossa, abat de Sant Joan de la Penya 1476 i administrador del bisbat de Patti Acabà la construcció de la catedral d’Osca Els últims anys del seu episcopat es veieren torbats per la lluita que sostingué amb el bisbe coadjutor Felip d’Urries nomenat a instàncies de Carles V, que pretenia apoderar-se de la seu episcopal, lluita que derivà en una guerra civil a l’alt Aragó 1517-31
direcció espiritual
Religió
Cristianisme
Mestratge en les coses de l’esperit.
Fruit d’una exigència religiosa, es dóna en totes les formes de religiositat Dins el cristianisme, la seva pràctica, limitada en un principi al món monacal, s’estengué a tota la vida de l’Església Es pot exercir mitjançant el tracte personal, que exigeix la manifestació de la pròpia consciència, o per escrit, en forma de cartes i àdhuc de tractats, de caire més general Entre aquests últims, a la península Ibèrica es destaquen el Libellus de Institutione Virginum s IV, de Leandre de Sevilla, els Confesionalia medievals, substituïts més tard per l’accent més personalista de la Devotio Moderna,…
Martí Fabregà i Catà
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Per motius laborals la família es traslladà a Mataró, i Martí assistí a les aules de l’Escola Pia de Santa Anna Entrà a l’orde escolapi i inicià el noviciat a Moià el primer d’octubre de 1882 i hi professà el 31 de juliol de 1884 Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó i a San Pedro de Cardeña Burgos Fou destinat a l’ensenyament a Olot 1889-91, on féu llengua castellana i francesa i història universal Després de dos anys i d’ordenar-se sacerdot, fou enviat a Mataró 1891-93 i 1897-1919, on impartí grec i història d’Espanya durant la primera…
Aleix II

Aleix II
© J. Makjm
Cristianisme
Nom de religió de l’eclesiàstic ortodox estonià Aleksei Rüdiger.
De família d’immigrants russos, el 1949 acabà els estudis al seminari de Leningrad actual Sant Petersburg i l’any següent fou ordenat de sacerdot El 1953 es graduà a l’Acadèmia de Teologia de la mateixa ciutat Nomenat successivament bisbe 1961, arquebisbe 1964 i metropolita 1968 de Tallinn, el 1986 esdevingué metropolita de Leningrad i Novgorod Mantingué bones relacions amb el règim soviètic, amb el qual àdhuc collaborà Aquests anys fou també administrador i membre del Sínode del patriarcat de Moscou , del qual el 1990 fou elegit Patriarca en successió de Pimen i, conseqüentment, cap de l'…
Agustí Cuadras i Butinas

Agustí Cuadras i Butinas
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, ingressà en aquest orde a Moià el dia 1 de novembre de 1906 acabat el noviciat hi professà el 9 d’agost de 1908 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 20 de desembre de 1913 Fou enviat al collegi de Sant Antoni de Barcelona, on ensenyà assignatures de comerç 1913-16 Quan s’obrí la casa d’Alella i s’hi envià els júniors dels últims cursos d’estudis de teologia, hi anà com a professor de teologia i de sagrada escriptura Durant uns quants anys fou mestre dels júniors En…
Antoni Ribalta i Tisans
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi.
Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, féu els dos anys de noviciat a Moià, on professà el 14 de setembre de 1879 Cursà els estudis eclesiàstics al juniorat de San Marcos de Lleó Començà el magisteri a Balaguer a la primària Ensenyà a Tàrrega 1885-1886 i a Olot 1888-1893, on féu classes de llatí i de dibuix A Sant Antoni de Barcelona fou l’encarregat dels alumnes externs grans El 1897 fou enviat a Panamà com a rector de la casa i collegi Colombino de Santiago de Veraguas per intentar salvar aquella recent fundació No ho aconseguí, entre d’altres motius, pel canvi de govern a …
basilià | basiliana
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Basili.
La denominació fou establerta per la cúria romana a l’època medieval per designar els monjos grecs de la Itàlia meridional que observaven les Ascètiques de sant Basili Gregori XIII constituí l’orde basilià d’Itàlia i d’Espanya 1597 a l’estil dels ordes monàstics occidentals el d’Espanya desaparegué el 1855, i era totalment llatí Els basilians de Grottaferrata conserven l’antiga tradició monàstica bizantina a Itàlia, i que, després d’una etapa llatinitzadora durant el s XVIII, l’any 1880 recuperaren totalment el ritu oriental per tal de dedicar especial atenció als fidels italoalbanesos Tenen…
Ambròs
Cristianisme
Bisbe de Milà.
Format a Roma, inicià el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium 365, d’on ràpidament passà a consularis governador, de la Ligúria i de l’Emília 370, i residí a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, fou aclamat com a successor d’ell, tot i ésser solament catecumen acceptada la seva elecció, fou consagrat 374 La seva tasca pastoral superà els límits diocesans i intervingué activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels últims vestigis d’arrianisme a Occident enfrontant-se amb l’emperador, que volia fer-li…
Agustí Solà i Corominas
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…
escatologia
Religió
Cristianisme
Doctrina sobre la renovada existència del món i de l’home a la fi de la història i més enllà de la mort.
Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món Zaratustra, del regne messiànic judaisme, de la vinguda del regne de Déu cristianisme o del paradís islam Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits cel i infern En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al Poble d’Israel per a la fi…