Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
subsistència
Filosofia
Cristianisme
Terme escolàstic, de significat no sempre precís, que designa aquella qualitat d’un ens o d’una essència en virtut de la qual aquests no necessiten d’un altre per a ésser el que són.
Traducció del terme grec hypóstasis , la subsistència no sols és pròpia de les substàncies de les quals les substàncies completes són perfectament subsistents , mentre que les substàncies incompletes —com l’ànima i el cos humà— només són imperfectament subsistents , ans també és pròpia dels gèneres i de les espècies
Augustin Bea
Cristianisme
Jesuïta alemany i cardenal.
Des del 1917 fou professor de Sagrada Escriptura a Valkenburg, i després a Roma, a la Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bíblic, del qual fou nomenat rector el 1930 Dirigí la revista “Biblica” Ocupà càrrecs d’importància a la cúria romana consultor de les congregacions de seminaris, de ritus i del Sant Ofici, president de la comissió per a la nova versió del saltiri, i també confessor de Pius XII Promogué l’acceptació dels gèneres literaris de l’Escriptura L’any 1959 Joan XXIII el creà cardenal, i més tard president del nou secretariat per a la unió dels cristians, càrrec des del…
Frederic Furió i Ceriol
Cristianisme
Erasmista.
Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut, defensava la…
butlla
Cristianisme
Document pontifici.
El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió als documents pontificis En els segles XIII al XV, es donava una rigorosa distinció en les classes de documents, diferenciant-se entre privilegia o privilegi i litterae o carta el fil, aquestes de diversos gèneres major , menor , gratiosa , mandata , secreta , clausa , comuna —expedida per la cancelleria apostòlica—, inetermèdia —donada entre l’elecció i la coronació—, consistoriale —signada pel papa i els cardenals—, i executòria aquesta…
història eclesiàstica
Cristianisme
Investigació i esposició del curs efectiu del cristianisme en la seva organització com a Església al llarg del temps.
Hom troba els primers elements historiogràfics sobre l’Església en les actes autèntiques dels martiris i en les notícies històriques intercalades pels apologistes com Hegesip i Ireneu en llur argumentació Les cròniques de Sext Juli Africà i d’Hipòlit de Roma aportaren ja elements sobre l’origen i el creixements de l’Església, inserits en el context de la història general però fou Eusebi de Cesarea el primer que publicà una Història eclesiàstica , que en una segona redacció allargà fins el 324 El s VI Evagri prorrogà l’obra fins el 594 Eusebi fou traduït al llatí per Rufí d’Aquileia, que hi…
Ramon Llull

Miniatura del Ars Magna de Ramon Llull
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor, filòsof, místic i missioner.
Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…