Resultats de la cerca

Dominicà 1928 i sacerdot 1934, llançà la campanya de l’"Europa del cor” creant una organització internacional a favor dels refugiats 1949 i fundant “ciutats europees” a Bèlgica, Àustria i Alemanya Creà el Centre Internacional de Joventut Mahatma Gandhi, transformat en Universitat de la Pau 1960, a Tihange-lez Huy Bèlgica, i el 1962 l’Illa de la Pau a Gohira actual Bangldesh Premi Nobel de la pau 1958 i premi Sonning de Dinamarca 1964

Ministre luterà 1893, fou pastor de la comunitat sueca de París 1894 i doctor a la Sorbona 1901 Ensenyà història de les religions a Leipzig 1912-14 i desenvolupà una teoria sobre la formació del monoteisme Bisbe d’Uppsala i primat de Suècia 1914, treballà per la collaboració interconfessional en afers socials, origen de la conferència d’Estocolm 1925, on foren representades trenta-una Esglésies Collaborà també a Fe i Constitució que es reuní a Lausana 1927 La seva acció decidida a favor dels refugiats després de la Primera Guerra Mundial li valgué el premi Nobel de la pau el 1930

Vicari de l’església d’Estrasburg 1899-1912, fou director de l’Institut Teològic 1903-16 i organista de la Societat JS Bach de París Doctor en medicina 1911, fundà i dirigí un hospital per a guarir malalties tropicals a Lambarene, a les despeses del qual subvenia amb conferències i concerts —alguns amb Pau Casals— per tot Europa A Barcelona, al Palau de la Música Catalana, interpretà a l’orgue 1911 la Missa en Si menor de JS Bach i també 1921, del mateix compositor, la Passió segons Sant Mateu Premi Nobel de la pau i membre de l’Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques de…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Cornwell, i participà en la primera Conferència Mundial de Cristians 1886 impulsada per l’YMCA Associació Cristiana de Joves organització estesa a bona part del món El 1888 entrà a treballar a la secretaria de l’YMCA nord-americana com a secretari nacional, càrrec que ocupà fins el 1915 quan fou elegit president del Comitè Internacional de l’YMCA, càrrec que exercí fins el 1928 Entre el 1926 i el 1937 ocupà la presidència del Comitè Mundial d’aquesta organització A més del seu intens treball dins de l’YMCA també es destacà pel seu…

Membre de l’Església anglicana, fou ordenat sacerdot el 1960 Fou bisbe de Lesotho 1977-78, secretari general del Consell Sud-africà de les Esglésies 1979-84, bisbe de Johannesburg 1984 i arquebisbe de la Ciutat del Cap 1985-95 i, com a tal, cap de l’Església anglicana de Sud-àfrica primer negre que ocupà aquest càrrec Del 1987 al 1997, fou president de l’All Africa Conference of Churches Fou rector de la Universitat de Western Cape 1988-2010 Lluitador incansable contra l’ apartheid i a favor d’una reconciliació entre blancs i negres, rebé el premi Nobel de la pau el 1984 Algunes…

Filla d’uns botiguers albanesos, entrà 1928 a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham Irlanda Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un collegi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta Fundà la congregació de les missioneres de la caritat 1950 i obrí el Nirmal Hriday ‘Cor pur’, llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800…

Ordenat de sacerdot amb permís especial del Vaticà a 22 anys 1931, fou educador a Ceará, estat del qual fou nomenat ministre d’educació 1935 El 1936 fou nomenat responsable de l’ensenyament religiós del Brasil Director i redactor de la revista Ação Católica 1947-52, assistent nacional d’Acció Catòlica al Brasil i secretari general de la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil CNBB en 1952-64, des d’aquest càrrec fou el principal impulsor de la Conferència Episcopal Llatinoamericana CELAM, fundada el 1955, on representà el Brasil 1958-66 El 1963 organitzà, amb el suport del govern brasiler,…

Nascut en una de les famílies més riques i influents de Nicaragua, renuncià a la carrera de dret per seguir una vocació literària Després de graduar-se en lletres per la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, viatjà als Estats Units, on es doctorà per la Columbia University de Nova York, i el 1957 conegué l’escriptor i monjo trapenc Thomas Merton , que tingué en ell una influència decisiva Després d’estudiar teologia al seminari de La Ceja Colòmbia, el 1965 s’ordenà sacerdot El 1966 fundà a Nicaragua la comunitat cristiana de Solentiname, que fou també un centre d’oposició a la dictadura…

Cursà teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, d’on fou expulsat, estudis que acabà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on obtingué el títol S’ordenà sacerdot a la seva vila natal l’any 1952 Després d’uns quants anys a les parròquies de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, Gràcia de Sabadell i Sant Antoni de Sabadell on entrà en contacte amb l’antifranquisme, el 1958 fou assignat a la parròquia de Gallifa, d’on fou rector fins el 2017, i posteriorment rector emèrit Hi promogué, des del final dels anys cinquanta i seixanta, activitats centrades en l’escoltisme, i organitzà cursos de…

Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam 1970-71, 1972 i 1973-74 i l’organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat 1976 Fou…