Resultats de la cerca

Fill d’un prefecte del pretori i gendre de l’emperador Avit 452, fou prefecte de Roma 468 Elegit bisbe de Clarmont ~471, organitzà a l’Alvèrnia la resistència contra el visigot Euric Els seus escrits — 24 poemes en hexàmetres, dístics elegíacs i hendecasíllabs i 147 cartes — , sense gaire valor literari, constitueixen l’única font per a la història d’aquell període La seva festa se celebra el 23 d’agost

Pere Crisòleg 432-452 l’anomenà màrtir La seva veneració fou exaltada especialment per l’emperador Justinià, davant Roma i la veneració de sant Pere, i restà ben palesa amb les dues basíliques a ell dedicades aquesta mateixa exaltació portà a la redacció, al segle VII, de la Passio sancti Apollinaris , totalment apòcrifa La seva festa se celebra el 23 de juliol

Autor de diverses obres de teologia, sobretot de cristologia S'oposà tenaçment a l’arrianisme tot afirmant la divinitat de Crist Havent donat per suposada la tricotomia antropològica cos, ànima, esperit, ensenyà que en Crist aquest tercer element no existia, sinó que era substituït pel logos diví Se'n seguia que en Crist no hi havia la natura humana completa La seva doctrina cristològica fou condemnada explícitament per dos sínodes romans i, finalment, pel Concili de Constantinoble 381 Ell i els seus seguidors se separaren de l’Església

Afirmació ortodoxa, en el sentit que el Verb és subjecte primer de les accions pròpies de la natura humana assumida hom pot afirmar que “un de la Trinitat ha sofert”, aviat prengué un sentit heterodox indicant la sofrença i mort de la divinitat Apollinar de Laodicea i alguns monofisites, fins al punt que la fórmula “Sant Immortal que fou crucificat per nosaltres” afegida al trisagi fou titllada de patripassiana s VI La fórmula ortodoxa fou aprovada per Joan II 534, per Vigili i Fulgenci de Ruspe, i ratificada pel concili II de Constantinoble553

És patró de Ceret Vallespir, on hi ha el santuari de Sant Ferriol , i d’altres esglésies catalanes com la Parròquia de Besalú Una tradició tardana el fa cap d’una colla de lladres que s’havia convertit i que com a penitència s’havia fet tancar dins una bota amb claus clavats que hom feia rodolar per un pendent Una altra versió de la llegenda, estesa per terres gironines, diu que, després d’haver-se convertit, els seus companys l’occiren i l’enterraren sota una bota de vi, que des d’aleshores no deixà de rajar mai la bota de Sant Ferriol Hom el considerava popularment patró dels lladres, i…