Resultats de la cerca

Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut Finalment, el 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837 —que inclou un resum de literatura catalana— i Noticias del país relativas a la nueva Universidad literaria Balear 1841

Estudià a l’Institut Balear, on fou alumne de JLPons i Gallarza el 1865 començà la carrera eclesiàstica —que hagué de seguir com a extern del seminari, atesa la seva condició de xueta— i el 1872 fou ordenat de sacerdot Promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura en defensa de la classe xueta i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca 1877 intentà, sense aconseguir-ho, de guanyar una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878, hagué d’ocupar-ne una d’El Sacromonte de Granada Fou un destacat propulsor…

Fou catedràtic de retòrica, de filosofia, de teologia i de llengua hebrea a l’Estudi General Lullià de Mallorca, i es distingí pels seus coneixements matemàtics i astronòmics Austriacista, publicà Real retrato del austríaco monarca y rey legítimo de las Españas D Carlos III propuesto al Balear cariño 1706 i Pindáricas flores que a la Reina de ellas la Virgen Santísima del Rosario y a la flor del imperio Carlos III legítimo rey y monarca de las Españas consagra un Balear ingenio Deixà manuscrites unes Correcciones y enmiendas a la historia de Mallorca de Don Vicente…

Iniciador del protestantisme a les Illes, fundà a Maó la Societat Evangèlica 1868, la qual s’uní a l’Església Evangèlica Espanyola 1871, però se'n separà 1874 Creà una escola pública i gratuïta per als infants A Palma obrí una llibreria, però no prosperà a causa dels inconvenients que hi trobà Publicà el Boletín de la Sociedad Evangélica Balear 1870 i El Recopilador Cristiano 1882, que tingueren poca durada

Doctor en teologia per València i en dret canònic per Toledo El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola Destacat lullista, considerà que cal extreure coneixements de les obres de Llull per a enriquir la neoscolàstica Tingué una gran influència en la “Revista Luliana” 1901-05 De les seves obres cal destacar Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull naturaleza del alma , publicada a “Museo Balear” el 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de RLulio 1904 i El optimismo del beato Raimundo Lulio 1904

Biografia Els fets de l’octubre del 1934 obligaren la seva família a abandonar Barcelona, que es traslladà primer a Castellar del Vallès i després a Vilatenim De nou a Barcelona, el 1939 fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni El 1947 entrà al calassanciat d’Alella amb la decisió de ser escolapi El 7 d’agost de 1949 començà el noviciat i professà el 13 d’agost de 1950 Cursà filosofia a Iratxe i l’enviaren a Marsella per estudiar teologia El 1956 començà el magisteri a Granollers i el 21 de setembre de 1957 fou ordenat sacerdot a la basílica de Montserrat A les escoles de Sant Pàpol, a…

De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…

Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima…