Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Rafael Oliver
Cristianisme
Eclesiàstic, fou beneficiat de la seu de Palma.
Publicà un Discurs interessant per ses mares, per ses fies i per tots els joves i veis que van de casar 1860, que fou retirat a causa de la seva cruesa d’expressió, i quatre fullets amb el títol genèric de Misèries humanes 1860-62
Berenguer de Bellvís
Cristianisme
Bisbe de Vic (1298-1301).
Essent sagristà capitular de Vic fou tramès 1291 a cobrar el dot de la infanta Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra, i per a acompanyar-la a Catalunya, on havia de casar-se amb Alfons II Nomenat bisbe de Vic, convocà capítol el 1299, en el qual hom determinà que el presbiterat fos condició per a obtenir canongies presbiterals Féu una compilació de les constitucions sinodals de la diòcesi
Gregori IX
Cristianisme
Nom que adoptà Ugolino dei conti di Segni en esdevenir papa (1227-41).
Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de…
Lluís Pere Fàbregues
Cristianisme
Arquebisbe de Nicòsia (Xipre).
Cridat a Xipre pel seu germà l’almirall i comte de Patràs Joan Pere Fàbregues , fou nomenat arquebisbe de Nicòsia el 1471, malgrat l’oposició veneciana El 1472 fou ambaixador del rei de Xipre Jaume II prop del papa Sixt IV A la mort d’aquest 1473 esdevingué cap de la resistència contra Venècia —que ajudava la reina Caterina Cornaro—, fins a matar l’oncle de la reina Andreu Cornaro L’ajuda veneciana obligà els conjurats a fugir i a refugiar-se a Rodes i després a Nàpols, des d’on Lluís intentà en va casar el fill del rei de Nàpols Ferran I, Alfons, amb la reina de Xipre Caterina…
Rita

Santa Rita
Cristianisme
Mística italiana, coneguda també per Rita de Càssia.
Obligada a casar-se, no satisfeu el seu anhel de fer-se religiosa sinó al cap de divuit anys, quan, morts ja el marit i els dos fills, ingressà a les augustinianes de Cascia Diu la llegenda que a les portes de la mort, la santa digué a les seves germanes que només tenia desig d'olorar roses i de menjar figues Elles baixaren a l'hort i trobaren, en ple hivern, tots els rosers florits i les figueres carregades de figues La santa és des d'aleshores venerada per les dones velles i solteres com a advocada dels impossibles i com a patrona de les venedores ambulants de flors i les figuetaires Fou…
Josep Oriol
Cristianisme
Eclesiàstic.
El seu pare Joan, velluter d’ofici, morí quan ell tenia un any i la seva mare, Gertrudis, es tornà a casar amb Domènec Pujolar, qui li feu de pare Escolà de l’església del Pi, a Barcelona, la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera 1665-75 i es doctorà en teologia El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d’hebreu El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic Fou preceptor, en 1677-86, dels fills de la família Gasneri Exercí de sacerdot a l’església de Sant Felip Neri El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l’altar de sant…
Bernhard Häring
Cristianisme
Teòleg moralista alemany.
Membre de la congregació dels redemptoristes, fou ordenat de capellà el 1937 Participà com a soldat sanitari al front de Rússia durant la Segona Guerra Mundial Després de la guerra es doctorà en teologia a la Universitat de Tübingen i, a partir del 1949, es dedicà a l’estudi i a la docència universitària en el camp de la moral Subratllà la perspectiva bíblica de la moral sobre la idea de la imitació de Crist La seva obra central, Das Gesetz Christi ‘La llei de Crist’, 1954, fou ampliada i refosa en les seves últimes edicions amb el títol Llibertat i fidelitat en Crist També publicà Ausweglos…
Francesc

Francesc
© Presidencia de la Nación Argentina
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Jorge Mario Bergoglio en ser elegit papa (13 de març de 2013).
De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca o Oca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau…