Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Joan Cassià
Literatura
Cristianisme
Monjo i escriptor llatí cristià.
S'inicià en el monaquisme a Betlem i a Egipte Fou ordenat secerdot a Roma el 405 Vers el 415 fundà el monestir de Sant Víctor a Marsella, en el qual romangué fins a la mort Fundà altres monestirs, femenins, a la regió En les seves Collationes criticà la doctrina augustiniana de la gràcia, dins la línia teològica semipelagiana Escriví també De Institutis cenobiorum La seva obra influí en la regla de sant Benet
Cassià Just i Riba
© Fototeca.cat-G.Serra
Cristianisme
Abat de Montserrat (1966-1989), de nom Joan.
Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb André Jolivet…
,
Rita
Cristianisme
Mística italiana, coneguda també per Rita de Càssia.
Obligada a casar-se, no satisfeu el seu anhel de fer-se religiosa sinó al cap de divuit anys, quan, morts ja el marit i els dos fills, ingressà a les augustinianes de Cascia Diu la llegenda que a les portes de la mort, la santa digué a les seves germanes que només tenia desig d'olorar roses i de menjar figues Elles baixaren a l'hort i trobaren, en ple hivern, tots els rosers florits i les figueres carregades de figues La santa és des d'aleshores venerada per les dones velles i solteres com a advocada dels impossibles i com a patrona de les venedores ambulants de flors i les figuetaires Fou…
col·lació
Cristianisme
En els antics monestirs, conversa o conferència sobre coses espirituals que tenia lloc als vespres, generalment després d’un àpat lleuger.
Aquestes converses o conferències eren recopilades en llibres Són famoses les Collationes de Joan Cassià
Víctor de Marsella
Cristianisme
Màrtir marsellès.
Marí, o, segons altres llegendes, soldat o bisbe, sobre el seu sepulcre, sempre molt visitat, Joan Cassià féu construir el monestir de Sant Víctor de Marsella ~415 Li fou dedicada 1113 també l’abadia parisenca de Saint Victor victorí
ascètica
Cristianisme
Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.
Com a disciplina autònoma aparegué al s XVII però els primers autors que donaren uns fonaments teòrics a l’ascetisme foren Climent d’Alexandria i Orígenes s III En tota la història del cristianisme han aparegut nombrosos tractats ascètics, com les Conferències de Cassià, la Imitació de Crist , els Exercicis espirituals d’Ignasi de Loyola i la Introducció a la vida devota de Francesc de Sales
Pròsper d’Aquitània
Literatura
Cristianisme
Escriptor eclesiàstic.
Amb el consentiment de la muller, es féu monjo Amb Agustí polemitzà contra Cassià i Vicenç de Lerins semipelagianisme , contra els quals cercà debades la condemna papal, i escriví De gratia et libero arbitrio i Pro Augustino responsiones ad capitula obiectorum vicentiarum Mitigà l’augustinisme, subratllant la voluntat salvífica, positiva i universal, de Déu Escriptor fecund, és conegut com a poeta, teòleg i historiador intelligent i sagaç La seva festa se celebra el 25 de juny
Eutropi
Cristianisme
Bisbe de València (d 589 — a 610).
Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili
semipelagianisme
Cristianisme
Nom donat modernament a un conjunt de doctrines teològiques dels s. V i VI que intentaren de mitigar la doctrina de la gràcia de sant Agustí.
El terme fou creat pels deixebles de DBáñez per designar el molinisme Comprèn sobretot, bé que no pas d’una manera exclusiva, al pensament de Joan Cassià, Vicenç de Lerins, Faust de Riez, etc, amb el suport dels monjos del sud de la Gàllia Sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat pius credulitatis affectus i, doncs, de la salvació Idees considerades reminiscència del pelagianisme, foren combatudes per Pròsper d’Aquitània,…
Sebastià Bardolet i Pujol
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Ordenat de sacerdot 1957, estudià tres anys al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys El 1977 l’abat Cassià Just el féu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat, fou elegit pels monjos abat de Montserrat El seu abadiat es caracteritzà per la renovació de nombrosos edificis de l…