Resultats de la cerca

Germà dels també caputxins Marcellí de Castellví , Marcellià de Vilafranca del Penedès i Marçal de Vilafranca del Penedès Estudià humanitats a l’escola seràfica dels caputxins a Igualada 1915-18 En acabar, ingressà a l’orde dels framenors caputxins i després del període de noviciat a Manresa, vestí l’hàbit el 1918 i professà la regla franciscana de forma temporal el 1919 i de forma solemne el 1922 Posteriorment cursà estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia al convent de Sarrià Amplià els estudis eclesiàstics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on fou nomenat sacerdot…

Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que…

Estudià a la Schola Cantorum de París 1906-11 amb Armand Parent, l’escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat

De pares catalans, aviat es traslladà a Catalunya Es llicencià com a metge i cirurgià a la Universitat de Barcelona És president de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, amb seu a la Ciutat del Vaticà, i presidí l’Associació de Metges Cristians de Catalunya entre els anys 1993 i 2005 Té més de tres-cents escrits publicats, entre els quals destaquen Los ojos del ciudadano 2000 i Llibre carta als metges catòlics de tot el món 2006

Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva

Vida i obra Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Ordenat de sacerdot el 1893, fou catedràtic de filosofia a Pamplona 1892 i lector de teologia 1898 Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial 1906-15 i 1918-21, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana Exercí una notable influència sobre la vida cultural, política i religiosa de Catalunya, sobretot en el sector proper a la Lliga Regionalista, i emprengué la…

Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, entrà en aquest orde a Moià el 19 de setembre de 1897 i hi professà el 20 d’agost de 1899 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa En acabar-los, passà a Moià com a ajudant del mestre de novicis 1904-07 Fou ordenat de sacerdot a Barcelona al juliol del 1905 Gràcies al mecenatge de Rafael Patxot posà els inicis de l’observatori meteorològic que després amplià i formalitzà el pare Vicenç Aloy L’estiu del 1909 es trobava a la comunitat de Sant Antoni i es veié obligat a fugir entre flames i protegit per l’…

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…