Resultats de la cerca

Estructuralment és una variant del ritu copte, però amb elements propis, sia en els texts, en els quals hi ha una notable influència siríaca, sia, sobretot, en la música i en les danses que acompanyen la celebració litúrgica

Derivada del verb llatí mitto ‘enviar’, la paraula missa  significa ‘comiat’ Els romans la utilitzaven per a indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió Aquest és el sentit de l’expressió Ite, missa est ‘Aneu-vos-en, és el comiat’ que el president de l’eucaristia cristiana o el ministre anomenat diaca empra immediatament abans del final de la celebració Per un curiós procés semàntic, iniciat al segle IV, el mot acabà significant el ritu eucarístic tot sencer, i no pas només l’acabament La forma com actualment la…

La primera comunitat cristiana, de formació jueva, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també i aviat exclusivament es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia i per a d’altres actes A partir del s III ja són coneguts edificis destinats a les reunions cultuals, lligats encara als edificis privats el més cèlebre és el de Dura Europos, bé que no fou fins després de la pau de Constantí 313 que hom començà de bastir pertot edificis de culte Aquests responien, arquitectònicament, als edificis civils Dins l’imperi Romà, fou adoptada generalment la forma de…

Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen…

Originat en el ritu pagà dels parentalia , li fou llevat el sentit d’ofrena alimentària al difunt, però en conservà el caire de comunió hom el considerà una prefiguració del banquet celestial Reservat aviat a l’aniversari dels màrtirs màrtir, era seguit de la celebració eucarística Suprimit ja antigament, en resten reminiscències en la benedicció dels pastissos funeraris kóllyba dels bizantins i en el ritu de l'oblada

Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars També tenien lloc…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com d’un…