Resultats de la cerca

Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687 Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721 Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, collegiata de Sant Joan de Perpinyà

Ingressà al convent dominicà de Barcelona 1520, i fou mestre de teologia, lector a Tarragona i provincial de l’orde Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg d’Arias González Gallego, bisbe de Girona Compartí l’actitud contrareformista partidària d’immunitzar Espanya contra els corrents reformadors europeus per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars Designat per a la seu d’Elna 1568, substituí l’ús del missal i del breviari de l’Església local pels de la romana En conflicte amb Felip II, la diòcesi fou posada en entredit per negar-se a cedir al rei un…

Erigit en defensor de la fe, actuà contra els hugonots que s’introduïen a Catalunya a través de la seva diòcesi, acció que li impedí d’assistir al concili de Trento El 1566 encarregà al dominicà Pere Màrtir Coma un manual contrareformista, de gran difusió

D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera 1150 el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major El 1192 el capítol el nomenà bisbe Clogué el concili provincial obert el 1190 Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III 1195 una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca L’any 1193 encomanà a Pere de Coma l’obra de la seu, iniciada el 1203 Fou enterrat en aquesta…

Ja des de l’alta edat mitjana, a mesura que desapareixia el catecumenat i s’estenia el costum de batejar els infants, apareixen texts en forma de preguntes i respostes, com la Disputatio puerorum per interrogationes et responsiones segle IX Foren molt utilitzats els septenaris , resums de doctrina presentada en grups de set elements Tingué també àmplia difusió, a França, l’ ABC des simples gens de Gerson a la fi del segle XV, i a Anglaterra, el Catecisme de Colet La Reforma comportà una gran expansió dels catecismes Luter publicà el Kleiner Katechismus 1529 per a infants, i el seu exemple fou…

Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…

Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…