Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Joseph Wilpert
Arqueologia
Cristianisme
Arqueòleg i liturgista alemany.
Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les…
Joaquim Matilló i Vila

Joaquim Matilló i Vila
Arxiu familiar
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic i arquèoleg.
Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a Estelí i a…
breviari
Cristianisme
Llibre litúrgic de l’Església catòlica llatina, que conté els texts de l’ofici diví o litúrgia de les hores.
Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana…
Evangeli
Representació dels quatre evangelistes amb els seus símbols corresponents: Marc amb el lleó, Joan amb l’àliga, Lluc amb el brau i Mateu amb l’home
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Cadascun dels quatre primers llibres del Nou Testament on és contingut el missatge cristià.
Reconeguts per l’Església com a expressió genuïna de l’anunci de l’evangeli, foren inclosos en el començament del Nou Testament La proclamació evangèlica fou feta, al principi, de viva veu per mitjà de la catequesi Aquesta primera predicació fou recollida aviat per escrit, i la llengua emprada era l’arameu així s’explica el residu de paraules i veus aramees que passaren intactes als evangelis canònics effethà, talitha, abba, raka, genna, rabí , etc Posteriorment diverses tradicions i successius conjunts redaccionals anaren sorgint dins les distintes comunitats cristianes Lluc, en la…
bisbat de Tortosa

Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…
Higini Anglès i Pàmies
Música
Cristianisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Musicòleg, historiador i eclesiàstic.
Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …
, , ,
bisbat d’Urgell

Mapa del bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…
Ramon Llull

Miniatura del Ars Magna de Ramon Llull
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor, filòsof, místic i missioner.
Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…