Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
copte | copta
Etnografia
Cristianisme
Nom que a l’alta edat mitjana es donà a la població d’Egipte i que és aplicat actualment als cristians egipcis.
Derivat de l’àrab qubt corrupció del mot grec αιγύπτιος, el terme fou aplicat pels conqueridors musulmans del segle VII a la població egípcia, composta principalment pels descendents de l’antic Egipte i per un cert percentatge d’element grec i romà, resta de les darreres invasions Els coptes, que aleshores eren pràcticament tots cristians monofisites , adoptaren lentament i per força la religió de l’islam D’ençà d’aleshores, el terme serví per a denominar tant els cristians egipcis adscrits a l' Església copta com als cristians egipcis de totes les confessions
Ramon
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1064-87).
Sembla que era fill del comte Hug I d’Empúries Fou nomenat bisbe per Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona, el 1062 Reestructurà la canònica d’Elna, composta de vint-i-quatre membres, reféu la casa canonical i recuperà els béns usurpats pels vescomtes de Castellnou i per altres senyors Assistí a les treves de Toluges 1065 i al concili reformador de Girona 1077 Consagrà un altar major nou a la catedral d’Elna 1069 i l’església de Santa Maria del Riquer 1073, on establí un petit priorat dependent de Cuixà
Teodard
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (885-93).
Fou consagrat per Odesind d’Elna, l’únic bisbe català que assistí a la cerimònia els altres bisbes s’excusaren a causa del perill sarraí en el fons, però, hi covava un altre problema Durant el seu govern s’esdevingué la insubordinació dels bisbes Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona, atiats pels comtes Ramon II de Pallars-Ribagorça i Sunyer I d’Empúries-Rosselló respectivament 885-90 Esclua volia reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense amb l’ajut de Frodoí de Barcelona i de Gotmar d’Osona, acció consentida en part pel comte Guifre I el Pelós Aquest, però, féu retornar-los a l’…
Duran d’Osca
Cristianisme
Fundador de la comunitat dels pobres catòlics, composta d’antics valdesos d’ambdós sexes reconciliats amb l’Església.
El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis abans del 1207 i el Liber contra manicheos entre el 1220 i el 1223, mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents
dena
Cristianisme
Cadascuna de les parts en què és dividit el rosari, composta d’un parenostre, deu avemaries i un glòria.
Llegenda àuria
Literatura
Cristianisme
Col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, obra de Iacopo da Varazze, composta entre els anys 1260 i 1266, titulada també Historia lombardica.
Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N’hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París datada per Coromines en l’últim quart del segle XIII són posteriors els manuscrits de Vic segle XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la uniformitat lingüística, hom hi troba…
,
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…