Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Pere de Cadireta
Cristianisme
Dominicà, inquisidor general.
El 1250 el capítol provincial de Toledo el designà, juntament amb altres set religiosos, per a anar a estudiar l’àrab al convent de Tunis Per iniciativa de Ramon de Penyafort tornà a Catalunya, on 1257 fou constituït inquisidor general combaté activament l’heretgia i la usura intervingué especialment 1258 en la condemnació del cavaller càtar Ramon de Jossa el 1262 exterminà un extens focus de càtars a Siurana i a Prades actuà decisivament en la condemnació d’Arnau i Ermessenda de Castellbò, fet que influí en el futur polític d’Andorra El 1273 fundà el convent…
David d’Astròs
Cristianisme
Eclesiàstic occità.
Fou bisbe de Baiona 1820-30, arquebisbe de Tolosa 1830-51 i cardenal Capdavanter del gallicisme, dirigí la campanya contra Lamennais, que acabà amb la condemnació d’aquest, i s’enfrontà, en defensa de la llibertat litúrgica, a dom Guéranger, promotor del romanisme litúrgic
Jacqueline-Marie Arnauld
Cristianisme
Abadessa del monestir cistercenc de Port-Royal.
En religió prengué el nom d’Angélique-Marie de Sainte-Madeleine Féu la reforma del monestir introduint-hi el jansenisme i nomenà Saint-Cyran director espiritual de la comunitat Es rebellà contra la nova condemnació de les proposicions jansenistes feta pel papa Innocenci X el 1653
Gabriel Casafages
Cristianisme
Teòleg dominicà.
El 1462 defensà a Roma la condemnació que Nicolau Rossell, inquisidor de Catalunya, havia fet contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist És autor de Praxis procedendi in causis fidei, de Summa S Thomae in compendium reducta , de De Sanguine Christi i d' Adversus haereses sui temporis
Pelagi I
Cristianisme
Papa (556-561).
Diaca de Roma, bon diplomàtic i teòleg, antiorigenista i oposat a la condemnació dels Tres Capítols qüestió dels Tres Capítols , escriví In defensionem Trium Capitulorum libri sex Apocrisiari del papa Vigili prop de JustiniàI, actuà després amb mà forta a Roma durant l’exili del dèbil Vigili Fet papa per ordre imperial, topà amb la resistència del clergat romà i, per acreditar-se, hagué de fer públicament una professió de fe a favor de Calcedònia, però no pogué evitar un cisma a Aquileia Des d’ell els papes hagueren de requerir la confirmació de l’elecció de part de la cort…
predestinació
Religió
Cristianisme
Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són salvats o condemnats.
Sorgida en explícita controvèrsia amb el pelagianisme, la doctrina de la predestinació fou enunciada primer per sant Agustí, de manera, però, que la llibertat i responsabilitat humanes restaren prou posades en qüestió La cèlebre disputa de auxiliis que omplí els s XVI i XVII tingué precisament com a objecte la compaginació d’aquesta llibertat i aquesta responsabilitat humanes amb la sobirania i llibertat de Déu en l’atorgament de la gràcia de salvació, davant l’assimilació radical que de l’augustinisme feren luterans i calvinistes pel que fa a la predestinació Molinistes i congruistes Suárez…
Pius X
Cristianisme
Nom que adoptà Giuseppe Sarto en esdevenir papa (1903-14).
De família humil, fou ordenat de sacerdot 1858 i exercí els oficis de vicari i rector Designat bisbe de Màntua 1884, patriarca de Venècia i cardenal 1894, fou elegit papa després que Àustria posà el veto al cardenal Rampolla, considerat francòfil Tingué com a secretari d’Estat Rafael Merry del Val Dedicà preferentment els seus esforços a l’interior de l’Església decrets sobre la música sagrada 1903, sobre la comunió freqüent 1905 i la dels nens 1910, reforma dels llibres litúrgics 1911, reorganització de la cúria 1908, creació de l' Acta Sanctae Sedis , òrgan oficial de la Santa Seu 1909, i…
censura
Cristianisme
Condemnació pública d’una doctrina per part de l’Església o d’un cos eclesiàstic.
predestinat | predestinada
Religió
Cristianisme
Dit de la persona destinada per Déu a la salvació, o també a la condemnació.
El terme, tanmateix, és emprat generalment, d’una manera gairebé exclusiva, en el seu sentit positiu d’elegit per a la salvació
John Henry Newman

John Henry Newman
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
De naixement anglicà, fou educat a Earling 1808 i a Oxford 1816-24 ordenat de pastor de l’alta església 1825, es consagrà a l’activitat parroquial i alhora als estudiants de l’Oriel College d’Oxford El 1833, juntament amb John Keble, inicià l’anomenat moviment d'Oxford, que cercava una restauració dels ideals de l’alta església del s XVII En el Tract 90 , Newman presentà una interpretació catòlica dels 39 articles de l’Església d’Anglaterra, que li valgué la condemnació de l’Hebdomadal Board de la Universitat d’Oxford i de 24 bisbes de la Comunió Anglicana Newman es retirà a la…