Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
intercomunió
Cristianisme
Participació en la vida cultual i sacramental, especialment eucarística, entre membres de diverses esglésies cristianes.
Supeditada a certes condicions, establertes per cada església concreta, és fomentada o més o menys limitada, segons el grau de flexibilitat doctrinal de cadascuna d’elles
credibilitat
Cristianisme
Qualitat de la revelació cristiana.
L’Església Catòlica posa la credibilitat com a exigència lògicament prèvia a l’acte de fe, enfront dels reformadors, els quals, accentuant el caràcter d’opció de la fe, no acceptaren de considerar-hi necessàries condicions prèvies d’objectivitat
Joseph Damiaan De Veuster

Joseph Damiaan De Veuster (1873)
Cristianisme
Missioner belga, conegut amb el nom de P. Damià de Molokai o, encara, com el missioner dels leprosos.
Ingressà 1863 a la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria Enviat a les illes Hawaii, n’escollí la de Molokai 1873, on treballà per millorar les condicions dels leprosos Fou beatificat el 1995 per Joan Pau II i canonitzat l'11 d'octubre de 2009 per Benet XVI La seva festivitat litúrgica se celebra el 10 de maig
communicatio in sacris
Cristianisme
Locució utilitzada per a designar la participació dels membres de diverses confessions cristianes en els béns espirituals que els són comuns.
Directament es refereix als sagraments indirectament, a d’altres actes, com és ara la pregària o l’ús de llocs sagrats A diferència del que passa generalment respecte a aquest segon sentit, pel que fa als sagraments no hi ha un criteri unitari, sobretot respecte a la participació comuna en l’eucaristia intercomunió l’Església Catòlica posa com a condicions la necessitat urgent i una fe conforme a la seva pròpia sobre aquests sagraments
Màxim de Torí
Literatura
Cristianisme
Escriptor eclesiàstic.
Hom suposa que fou el primer bisbe de Torí Participà en els sínodes de Milà 451 i de Roma 465 Li han estat atribuïdes, sense gaire fonament, diverses obres homilies, tractats, sermons, que palesen punts de vista importants per a l’eclesiologia i la teologia També són interessants les seves notes sobre les condicions socials i religioses de la Itàlia del segle V La seva festa se celebra el 25 de juny
conclave
Cristianisme
Assemblea dels cardenals reunits per elegir papa.
El conclave, amb clausura estricta i altres prescripcions molt rigoroses, fou instituït per Gregori X constitució Ubi periculum , 1274, per tal d’evitar l’excessiva duració de les eleccions la seva havia durat divuit mesos Successius retocs en modificaren el reglament El darrer fou promulgat per Pau VI el 1975 Des del 1996 l’elecció del papa segueix les normes de la constitució apostòlica Universi dominici gregis , de Joan Pau II42, que flexibilitzen les condicions de la clausura dels cardenals i estableixen com a única forma d’elecció l’escrutini secret, abolint les eleccions…
prevere
Cristianisme
Cristià que ha rebut l’orde del presbiterat per a exercir, en comunió amb el bisbe propi, el ministeri eclesial en una comunitat de creients.
Anomenat normalment capellà o sacerdot, cal cercar-ne l’origen no pas en cap sacerdoci, sinó en la institució dels preveres πρεσβύτεροι de la primitiva comunitat cristiana ancià presbiteri Té per missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia També li pertany dirigir la proclamació de la paraula cristiana, batejar, fer la unció dels malalts, administrar el sagrament de la reconciliació o de penitència i, per dret —el qui és rector—, ésser testimoni principal del consentiment matrimonial A l’Església oriental, és també ministre ordinari de la confirmació Les principals condicions…
Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Cristianisme
Cardenal (1496).
Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís És considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi 1494-98 i arquebisbe de Càpua 1496-98 i de València 1498-1500 A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la…
clergue
Cristianisme
Fins l’any 1972 i segons el dret canònic, home destinat al servei de Déu, almenys amb primera tonsura.
Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue clericat, com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat o a una entitat…
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a una causa…