Resultats de la cerca

Fomentà la vida comuna dels clergues Quan destituí el bisbe Celdoni de Vesotium el papa LleóI li tragué la jurisdicció metropolitana, i Hilari anà a peu a Roma Fou adversari declarat de la doctrina d’Agustí sobre la gràcia La seva festa se celebra el 5 de maig

Fou monjo benedictí a Corbie sota l’abat Pascasi Radbert Augustinià declarat, els seus escrits són eminentment teològics De corpore et sanguine Domini a propòsit del tractat homònim de Pascasi, De praedestinatione a favor del predestinacionisme del seu amic Gottschalk i Contra Graecorum opposita propugna el filioque , entre altres obres

Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies

Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa  1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…

Ensenyà a la Universitat d’Alcalá i fou confessor del rei Carles II Escampà 1699 la idea que el rei estava embruixat per obra de la reina Perseguit per la inquisició, tribunal del qual era membre, fugí a Roma, on fou detingut per l’ambaixador de la corona de Castella Processat després de la mort de Carles II, fou declarat innocent sota la influència de Felip V 1704 El seu procés fou publicat en 1787-88

L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època

Militar al servei de Castella fins el 1574, intentà d’entrar a l’orde caputxí 1575, 1579, però li ho impedia una nafra inguarible a la cama El 1584, ordenat ja de sacerdot i guiat per Felip Neri, agrupà entorn seu un grup de sacerdots i es dedicà a l’apostolat i a l’assistència dels malalts Fou canonitzat el 1746 i declarat patró del personal auxiliar hospitalari És venerat als Països Catalans amb el nom de Camil de Lellis La seva festa se celebra el 18 de juliol

Ministre general de l’orde 1257, afrontà els corrents regoristes i espirituals Cardenal i bisbe d’Albano 1273, el 1274 presidí el II Concili de Lió, en el qual s’esforçà per la unió de grecs i llatins D’entre les seves obres, dins una línia platònica, augustiniana i franciscana, cal destacar els Commentarii in IV libros Sententiarum Petri Lombardi 1250-53 i l' Itinerarium mentis in Deum 1259 Canonitzat el 1482 i declarat doctor de l’Església 1857, li és atribuït el sobrenom de Doctor Seràfic  La seva festa se celebra el 15 de juliol

Fins a un cert punt hom la pot caracteritzar com a propera a l'augustinisme i en contraposició al tomisme escolàstica Hom sol distingir una escola franciscana antiga amb figures com Alexandre de Hales i Bonaventura, a París, i Robert Grosseteste i Tomàs de York, a Oxford, una altra de mitjana dins la qual es destaca John Peckham, adversari declarat de Tomàs d’Aquino i una altra de darrera el cap de la qual fou Joan Duns Escot A la darreria de l’edat mitjana la influència platònica derivà vers un conceptualisme que preparava el nominalisme i del qual és representant típic Guillem…

De família noble, estudià a París 1582 i a Pàdua 1589, on es doctorà en dret 1592 Sacerdot i canonge d’Annecy 1593, es dedicà a les missions catòliques en el Chablais 1593-98 bisbe coadjutor primer 1599 i residencial després d’Annecy-Ginebra 1602, implantà la reforma en tots els camps, amb una especial atenció a la predicació, que ell mateix exercia A París tingué contacte amb Pierre de Bérulle , Vicenç de Paül i la família Arnauld Amb Jeanne F Frémyot de Chantal fundà l’orde de la Visitació 1610 La seva espiritualitat, molt amable i dolça, que creà escola, es manifesta sobretot en…