Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Climent XII
Cristianisme
Nom que prengué Lorenzo Corsini en ésser elegit papa (1730-40).
Fou més aviat neutral en els conflictes de la guerra de Successió polonesa S'enfrontà, però, defensant les prerrogatives eclesiàstiques, a diferents governs europeus, a l’espanyol singularment, per causa de l’expansionisme a Itàlia La ruptura diplomàtica 1736 fou superada pel concordat del 1737 El 1738 condemnà la francmaçoneria Confirmà l’estatut de la Universitat de Cervera 1730
Josep Roset i Badí
Cristianisme
Canonge de Tortosa.
Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano 1821 D’idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l’alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona
Joan Batlles i Alerm
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, qüestió que…
Guillem d’Occam
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof anglès.
Franciscà, ensenyà a Oxford no aconseguí el grau de mestre perquè les seves doctrines foren jutjades perilloses Denunciat davant Joan XXII pels comentaris als llibres de les Sentències de Pere Llombard, fou citat a Avinyó 1324 Refugiat a la cort de Lluís de Baviera, a Munic, defensà la necessitat d’una pobresa evangèlica en l’Església, l’estructura de la qual havia d’ésser també democràtica, i negà el poder temporal del papa Compendium errorum Johannis Papae XXII 1334, Dialogus super dignitate papali regia 1338 i Tractatus de imperatorum et pontificum potestate ~1347 La seva…
Alexandre III
Cristianisme
Papa (1159-1181; Rolando Bandinelli).
Jurista reconegut se'n conserven els Stromata , comentari al Decretum Gratiani , que pot ésser considerat el primer manual didàctic Essent cardenal defensà enèrgicament l’autoritat del papa damunt l’emperador Per aquest motiu, a la seva elecció pontifícia Frederic Barba-roja li oposà successivament tres antipapes, el més important dels quals fou Víctor IV Barba-roja intentà d’atreure Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’obediència del seu antipapa Després d’una sèrie d’incidents, Alexandre III s’exilià a França recorregué tota la Llombardia Després de divuit anys de lluita vencé, juntament amb…
Bartolomé de Las Casas

Fray Bartolomé de las Casas
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se’n constituí defensor 1515 Entrà en l’orde dominicà 1522, dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica 1535-40 Residí a la península Ibèrica 1540-44, on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l’ encomienda Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas passà a Mèxic 1546, on difongué Avisos…
Cassià Just i Riba

Cassià Just i Riba
© Fototeca.cat-G.Serra
Cristianisme
Abat de Montserrat (1966-1989), de nom Joan.
Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb André Jolivet…
,
Anselm
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof que residí la major part de la seva vida a França (del 1059 al 1093 a l’abadia de Bec, a Normandia) i a Anglaterra (arquebisbe de Canterbury des del 1093).
Els seus anys més fructífers intellectualment foren els passats a Bec després, les lluites que pel seu càrrec hagué de sostenir contra Guillem II i Enric I defensant la independència de l’Església li robaren la pau i el temps que hauria volgut dedicar a l’estudi Les seves obres més importants són Monologium 1077, Proslogion, De veritate, De libertate arbitrii, Cur Deus homo A les dues primeres exposà i tractà de justificar racionalment totes les principals veritats de la Revelació, posant en pràctica la tesi segons la qual cal partir de la fe, no pas d’una fe ociosa , sinó viva…
Fèlix d’Urgell
Cristianisme
Bisbe d’Urgell, testimoniat des del 781.
Es formà probablement al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i professà l’ adopcionisme , empès, sembla, pel seu zel missioner envers els àrabs No ha estat encara dilucidat si ell fou el pare de la doctrina i Elipand de Toledo s’hi adherí o bé si seguí simplement un corrent doctrinal originat a Còrdova i emparat per Elipand El conflicte commogué l’Església hispanovisigòtica i donà peu a Carlemany —en la seva qualitat de superior de Fèlix i com a campió de l’ortodòxia—, amb els seus collaboradors Alcuí , Benet d’Aniana , Agobard i d’altres, a intervenir en els conflictes religiosos d’…
escolàstica
Filosofia
Cristianisme
Moviment filosoficoteològic que predominà a Europa des de la fi del segle VII fins al principi del segle XVII.
Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia, d’…