Resultats de la cerca

Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfaquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana

Batxiller en arts i doctor en dret, s’establí a Rigardà Conflent i dedicà els seus béns a obres devotes El 1649 escriví el Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser , el qual, sota el pretext de narrar les disputes locals per a la construcció d’una capella, és un retrat novellitzat de la vida i els costums de Rigardà

Pertanyia a una noble família del comtat de Ribagorça L’any 1240 convocà un sínode, conegut per la rigidesa dels seus cànons El rei Jaume I, agraït per haver-li tramès una gran quantitat de gra de la mesa episcopal 1242, li féu donació dels delmes, lleudes i passatges que rebia de la ciutat de Lleida També reorganitzà la canonja de Roda de Ribagorça 1245, que posà terme a les disputes entre els capitulars d’aquesta seu i els de Lleida Assistí al concili I de Lió 1245, on morí

Canonge de la seu d’Urgell i company de Pau Claris Sostingué dures disputes contra el seu bisbe Pau Duran, perquè la política episcopal era favorable al lloctinent de Felip IV de Castella, i la seva tendència, coincident amb la del capítol, era partidària de les autoritats autòctones L’any 1640 la Generalitat el comissionà a París, on contribuí a endegar l’aliança francocatalana, i un any després era nomenat canceller de l’audiència de Barcelona Addicte incondicional a la intervenció francesa, el mateix lloctinent Peire de Marca el proposà per al bisbat d’Urgell Caiguda Barcelona…

Fou cantor a la catedral de Salamanca abans d’esdevenir membre del cor papal a Roma, on estigué actiu entre el 1536 i el 1541 i entre el 1545 i el 1554 A la Capella Sixtina estigué en contacte amb Cristóbal de Morales i Juan Escribano Participà com a jutge en les disputes sobre els modes grecs que mantingueren Nicola Vicentino i Vicente Lusitano el 1551 Ocasionalment s’ocupà del magisteri de capella de la infanta Joana de Castella Es retirà i retornà a Castella el 1554 amb un benefici a la catedral de Segòvia La seva obra musical inclou dues misses, una de les quals a sis veus…

Estudià dret a Tolosa i exercí d’advocat a Pau, on es casà 1618 El 1622 fou nomenat president del parlament de Pau El 1631 restà vidu, i es dedicà a aplegar material per a una Histoire du Béarn 1640 Nomenat conseller d’estat, passà a París 1640 i assistí al parlament El 1641 publicà una Concordia sacerdotii et imperii , on exposava idees gallicanistes, que li valgueren que Lluís XIII de França el nomenés bisbe de Coserans, bé que no pogué ésser ordenat a causa de l’oposició de Roma, que havia inclòs el seu llibre a l' Index Enviat a Catalunya com a visitador general 1644 durant la guerra…

Formaren part de l’Església russa, sota la jurisdicció del metropolita de Kíev, fins que el metropolita Isidor en fou expulsat 1443 arran de la promulgació de la unió amb Roma en el concili de Florència El 1485 Pius II nomenà un metropolita catòlic de Kíev, d’acord amb Casimir IV de Polònia, amb jurisdicció sobre vuit eparquies de la província que es trobava sota el control de Polònia i de Lituània Tot i que la majoria d’aquestes Esglésies tornaren a l’ortodòxia segle XVI, el 1595 el metropolita de Kíev i altres bisbes veïns demanaren la comunió amb Roma unió de Brest-Litovsk, 1596 Se'ls…

Com a cos filosoficoteològic, caracteritzat per una forta coherència aconseguida mitjançant la utilització de l’aristotelisme com a instrument per a la interpretació de les dades de la revelació cristiana, el tomisme estableix —a partir i més enllà d’Aristòtil— les anomenades cinc vies per a la demostració de l’existència de Déu, com a causa primera i darrer fi de la creació, les quals, però, han d’ésser compreses en llur context propi, que és teològic Entre les doctrines genuïnament tomistes —sovint rebutjades, o almenys diferentment interpretades per altres corrents escolàstics com és ara l…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’…

Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…