Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Bernat Fenollar
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fou beneficiat, domer i sotsobrer 1467 de la catedral de València Escriví el cartell i la sentència del certamen poètic celebrat a València el 1474, al qual també concorregué, i li és atribuïda la direcció de l’edició del volum que conté les obres presentades Obres e trobes Participà al certamen del 1486 Una gran part de la seva obra forma part de llibres collectius Lo procés de les olives 1497, Lo Passi en cobles 1493 i Escacs d’amor imprès el 1914 Durant molt de temps fou considerat autor probable de les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols , autoria pràcticament…
,
integrisme
Cristianisme
Corrent politicoreligiós, sorgit del camp catòlic a l’ensulsiada de l’Antic Règim, que identificava i propugnava una determinada comprensió del fet i la doctrina cristians amb una estructura social del règim de cristiandat.
Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada per mitjà de…
Salvador Riba i Soler

Salvador Riba i Soler
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 10 de juliol de 1876, després d’estudiar al collegi de l’orde de la seva ciutat natal Féu el noviciat a Moià, on professà l’1 de setembre de 1878, i cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó El 1886 fou enviat a Balaguer i hi ensenyà francès, matemàtiques i ciències naturals Fou el primer rector del collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, càrrec que mantingué durant 25 anys 1894-1919 El collegi Calassanci era una segregació del de Sant Antoni de Barcelona feta el 1894 perquè del barri de la Mercè en procedia…
valdès | valdesa
Cristianisme
Membre del moviment espiritual que s’originà arran de la predicació de Pere Valdès a Lió i que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma, anomenada Església Valdesa.
Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els…
bisbe
bisbe Consagració episcopal de sant Agustí de l’anomenat Retaule dels Blanquers (s XV) de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…
sacrifici
Sacrificis d’animals a Dakshinkali, al Nepal, en honor a la deessa Kali
© X. Pintanel
Religió
Bíblia
Cristianisme
Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat, com a resposta a la seva manifestació prèvia.
Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…