Resultats de la cerca

El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió als documents pontificis En els segles XIII al XV, es donava una rigorosa distinció en les classes de documents, diferenciant-se entre privilegia o privilegi i litterae  o carta el fil, aquestes de diversos gèneres major , menor ,  gratiosa , mandata , secreta , clausa , comuna —expedida per la cancelleria apostòlica—, inetermèdia —donada entre l’elecció i la coronació—,  consistoriale  —signada pel papa i els cardenals—, i executòria  aquesta…

Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació preaquitana, de…

Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV

Se'n distingeix per caràcters interns i externs el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual El breu més antic és de Bonifaci IX 1390 són rars fins al s XV

El terme, que significa ‘circular’ i que apareix ja al s VII restà fixat en aquest sentit al s XVIII Hom sol conèixer i citar les encícliques indicant-ne les paraules inicials Rerum novarum , Mit brennender Sorge , Humani Generis , Pacem in terris , Ecclesiam suam , etc Sobre el problema de l’autoritat d’una encíclica, força debatut actualment, hom pot dir que l’adhesió demanada als catòlics afecta més llur obediència al servei pastoral del papa que no llur fe pròpiament dita Durant el pontificat de Joan Pau II, aquest escriví nombroses encícliques, entre les quals destaquen Veritatis…

Escriví una història de la invenció i translació del cos de sant Vicenç des d’Hispània València al monestir de Castres Albigès és el millor document contemporani sobre el comte Salomó d’Urgell i Cerdanya

Companya de Perpètua, fou decapitada amb ella a Cartago el 203 La Passio que explica llur martiri, del s III, és un document important del pensament cristià de l’època Venerades com a santes, la festa es celebra conjuntament La seva festa se celebra el 7 de març

Envià un delegat al tercer concili de Toledo 589 L’any 592 convocà i presidí un concili provincial a Saragossa per legalitzar la situació dels arrians convertits al catolicisme Féu el decret De fisco Barcinonensi referent a la recaptació de tributs als territoris dependents del bisbe també signaren aquest document els bisbats d’Ègara, Empúries i Girona

Professor de teologia el 1536 fou cridat a formar part de la comissió de reforma autora del document Consilium de emendanda Ecclesia 1538 contribuí a l’aprovació dels estatuts de la Companyia de Jesús per Pau III 1540 nomenat cardenal el 1542, fou membre del consell romà per al concili de Trento en la seva primera etapa

Conté una llista d’epítets aplicats als papes des de Celestí II 1143-44 fins a Pere II, darrer papa a la fi del món Profecies molt venerades, encara els darrers papes han estat sovint descrits amb els seus termes, sobretot Pius XII pastor angelicus