Resultats de la cerca

Amic i deixeble de Josep Finestres, regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la Universitat de Cervera Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i, en català, una Notícia històrica del Sant Misteri de Cervera, editada el 1863

Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII

Dominicà 1564, fou professor d’arts a Llutxent Vall d’Albaida i de teologia a Lleida i Barcelona Fou també catedràtic de sagrada escriptura a la universitat barcelonina Tingué una gran fama com a predicador popular Juntament amb PJGuasc fundà l’Acadèmia de Sant Tomàs 1588 Publicà diverses obres religioses en català Exposició sobre el salm miserere mei Deus 1592, que gaudí de gran popularitat, Llibre de la vida i miracles dels gloriosos sants, santa Eulàlia i sant Ramon de Penyafort 1593, Llibre de la vida i miracles de santa Madrona i de sant Celdoni i Ermenter 1594, editada de…

Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià Moianès i a Lleó Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis Roma 1908-11 i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l' Atlàntida de Jacint Verdaguer editada el 1929, un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor 1924, Versiones latinas de poesías…

Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança 1414-17 Poc després formà part d’una legació a Bohèmia 1420, presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia 1421, al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V 1422, davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la lluita contra els…

Encoratjat pel caputxí Melcior de Tivissa, el 1882 s’embarcà cap a Amèrica, junt amb Fidel de Montclar i altres joves S'uní als caputxins catalans d’Ibarra Equador Ordenat el 1889, fou successivament custodi provincial de Colòmbia 1902-06, amb residència a Túquerres, i superior del convent de Cartago 1906-13, a Costa Rica, on se significà heroicament quan la ciutat es veié assolada pel terratrèmol de l’any 1910 assistí els damnificats i reconstruí l’església i el convent El 1913, Pius X el nomenà vicari apostòlic de Guam Illes Filipines, i el setembre del mateix any fou consagrat bisbe al…

Doctor en ambdós drets, fou monjo 1764 i arxiver de Montserrat ja n’era el 1771 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1785 i de la Reial Acadèmia d’Història 1802 Treballà als arxius de Ripoll, Sant Benet de Bages i Montserrat D’aquest darrer arxiu confegí un Índice dels documents més antics 888-1120 A petició de Francisco de Zamora, el qual projectava una història monumental de Montserrat, escriví, en castellà, una història de Montserrat Història de Montserrat 888-1258 , que ha estat editada modernament 1990 i compongué uns annals de Montserrat del 1258 al 1485 L’…

Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa del qual fou guardià fou definidor i guardià del convent de Perpinyà Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma viatjava sempre descalç, procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans el 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou Baix Camp i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó 1581, de la qual fou elegit custodi…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…

Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3…