Resultats de la cerca

Havia estat prior de Cluny, bisbe d’Òstia i legat pontifici a Alemanya En ésser elegit papa, prohibí novament la investidura sínode de Melfi, 1089, bé que arribà a un acord amb França i Anglaterra En el sínode de Clarmont 1095 promogué la primera croada Prengué sota la seva protecció el regne d’Aragó, delimità el territori de la Narbonesa i inicià així la restauració de la Tarraconense 1097 Per contrarestar el pes germànic, afavorí el matrimoni de Matilde de Toscana amb Welf V de Baviera i concedí als normands la legislació papal per a Sicília Venerat com a beat, la seva festa…

Fou arquebisbe de Bordeus 1297-1305 Elegit papa gràcies a l’ajuda de Felip el Bell, fixà la seu papal a Avinyó 1309 Evità un procés contra el seu predecessor Bonifaci VIII, demanat pel rei de França, però cedí a les primeres exigències d’abolir l’orde dels templers, cosa que dugué a terme el concili de Viena

Era fill de Domènec de Borja, senyor de Canals Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià que havia augmentat la seva preponderància fent costat al rei Pere III durant la Guerra de la Unió Es doctorà en dret civil i canònic a Lleida, on fou catedràtic de teologia i canonge de la catedral Fou conseller del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, president del Consell de Santa Clara, de Nàpols, i ambaixador reial al concili de Constança El 1429 obtingué la renúncia a la tiara de Climent VIII Gil Sanxis Munyós, a Peníscola En recompensa fou nomenat bisbe de València pel papa Martí…

Accentuà la primacia del bisbe de Roma suprimint el vicariat papal d’Arle i mantenint a Orient el de Tessalònica

De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús  i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca o Oca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau…

Aprovà el segon concili d’Aurenja, que posà terme a la controvèrsia pelagiana pelagianisme

Acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397 l’acompanyà a Perpinyà, on morí Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III

Estudiant a Cracòvia i aficionat al teatre i a l’esport, treballà en la indústria química per evitar la deportació a Alemanya durant l’ocupació nazi Entrà al seminari clandestí del cardenal Sapieha i rebé el presbiterat el 1946 Dos anys d’estudis a l’Angelicum de Roma i a la Universitat de Cracòvia l’endinsaren en el pensament de sant Joan de la Creu i de Max Scheler i el prepararen per a la docència a Cracòvia i a Lublín Durant aquests anys publicà diversos estudis sobre ètica i personalisme Bisbe auxiliar de Cracòvia 1958, arquebisbe 1964 i cardenal 1967, fou conegut dels seus collegues…

Concedí a Eldesind, abat de Rodes, un privilegi de confirmació de béns i d’exempció per al monestir Morí escanyat a la presó de Castel Sant'Angelo, on l’havia reclòs la facció dels Crescenzi, germans del papa anterior, Joan XIII, i rivals seus

La seva política se centrà en una oposició poc flexible als corrents ideològics i polítics del s XVIII Condemnà l’Enciclopèdia, De l’esprit d’Helvétius i l' Émile de Rousseau Acèrrim defensor dels jesuïtes, dels quals Portugal i els governs borbònics demanaven la dissolució, convocà 1769 la congregació cardenalícia encarregada dels afers dels jesuïtes, però morí abans de rebre'n l’assessorament