Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita i Colomer
© Fototeca.cat
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, epigrafista, paleògraf i medievalista.
Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús i feu el noviciat a Nivelles Bèlgica Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins al 1860 A partir de llavors i fins al 1866 anà a Carrión de los Condes Lleó, on ensenyà exegesi i llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’…
Pere Batlle i Huguet
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art. Canonge del capítol tarragoní, fou professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona des del 1933.
Estudià les inscripcions romanes tarragonines i publicà el manual Epigrafía latina 1946 i El pintor Ramón de Mur 1936, Los tapices de la catedral primada de Tarragona 1946, el capítol corresponent a l’art paleocristià de l’obra Ars Hispaniae 1947 i Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona 1952 Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 1946 - 60 i director del “Butlletí Arqueològic” 1943 - 89
Josep Vives i Gatell
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Cristianisme
Historiografia catalana
Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista.
Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…
, ,
Jaume Ripoll i Vilamajor
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…
, ,
Pere Puiggarí
Història
Gramàtica
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cristianisme
Erudit, historiador, gramàtic i poeta.
Vida i obra Ingressà de molt jove, com a novici, en el collegi del monestir dels benedictins d’Arles Vallespir amb la intenció d’introduir-se en el món de les ciències Tanmateix, el període revolucionari que començà el 1789 contradigué les seves aspiracions i es refugià a Madrid, on s’interessà per aprendre castellà Retornà al Rosselló, i es dedicà a l’ensenyament, que esdevingué una veritable vocació Successivament, fou professor d’humanitats i de retòrica del collegi de Perpinyà, del qual fou director més endavant En aquella època escriví unes Leçons de langue espagnole 1843 i feu una nova…
, ,
Lluís Galiana i Cervera
Literatura
Cristianisme
Religiós, poeta, prosista i erudit.
Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València En el camp de la literatura de creació, Galiana és importantíssim, atès que reprèn la novellística al País Valencià en llengua catalana amb la seva obreta Rondalla de rondalles , que assolí un èxit rotund des del moment de la seva primera edició, el 1768 València, Benet Montfort, i de la qual es feren vuit edicions fins el 1884 i està considerada l’obra en prosa catalana més important…
Josep Sanchis i Sivera

Josep Sanchis i Sivera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Art
Historiografia catalana
Escriptor, historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…
, ,
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…
, ,