Resultats de la cerca

Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor del recull La vall de Prats 1925 i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir 1926

Per imitació dels episcopologis, les llistes d’abats comencen al segle VIII a França, però són rares fins al segle XI A Catalunya, el més antic que es conserva és el de Ripoll segle XIV L’erudició historiogràfica, a partir del segle XVII, generalitzà la recomposició d’abaciologis fins aleshores sovint plens d’errors i de dades fabuloses impulsada pels maurins Jaume Villanueva en el seu Viage literario reféu els de gairebé tots els monestirs i collegiates catalans que visità

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i…

Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta…

Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les…

Fill del bisbe d’Orte, Arseni, fou una de les figures més importants de la cúria romana al segle IX El 855, amb l’ajuda de Lluís II, intentà de substituir Benet III, però fracassà La seva erudició i el seu coneixement de la llengua grega el convertiren en intermediari indispensable entre el papat i l’Orient bizantí Fou conseller de Nicolau I, d’Adrià II el qual el nomenà, el 867, bibliotecari de l’església romana i de Joan VIII El 869 assistí al Concili IV de Constantinoble VIII concili ecumènic, del qual traduí les actes Escriví una Chronographia tripartita , compendi de…

Arquebisbe de Magúncia, fou abans monjo, director de l’escola i abat de Fulda, càrrec que, pel fet d’ésser partidari de Lotari I, hagué de resignar Fou deixeble d’Alcuí i és considerat com l’home més erudit del segle IX Praeceptor Germaniae Però la seva erudició és típicament carolíngia, la pròpia d’un gran compilador, no gaire original Exegeta autor de nombrosos comentaris bíblics i prelat zelós, interessat per la formació del clergat De institutione clericorum , pel bon desplegament del culte compongué dos homiliaris, dos penitencials, un martirologi, etc i pel nivell…

És discutit el seu lloc de naixença la majoria d’autors el fan néixer a Nimes i li diuen de la Treille , però antics catàlegs diuen que era hispànic Entrà a l’orde dominicà 1266 Entre el 1266 i el 1276 fou lector als convents de Montpeller, Avinyó, Bordeus, Marsella i Tolosa Del 1277 al 1286 residí a París, on arribà a magister 1284 Presidí el capítol general de l’orde del 1280 i fou professor de la càtedra d’estrangers El 1286 hom l’acusà de novetats i formulacions doctrinals equívoques i el 1287 li fou manat de partir de París Fou elegit provincial de Provença, i pel fet de defensar el…

Fou el prelat més famós de la Hispània romana pels seus escrits, en els quals es trasllueix una gran formació clàssica —amb esments de Virgili, Hesíode i Soló— i eclesiasticopatrística beguda en la Bíblia, sant Pau, Tertullià i Cebrià, i un extraordinari zel pastoral són una font preciosa per al coneixement de la vida cristiana del s IV Segons sant Jeroni, es remarcà per la seva afinada eloqüència i fou famós en virtut i ciència Casat i pare de Nummi Emilià Dextre , que l’imità en l’interès per l’erudició, fou ordenat sacerdot pel bisbe, que substituí en l’episcopat Combaté tota…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…