Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
progressisme
Cristianisme
Doctrina i tendència que integren religiosament la lluita per la reforma de les estructures socials, polítiques i econòmiques, basant-se en la necessitat de posar en contacte la fe i la vida en el món actual.
Paper destacat en el moviment progressista ha tingut la Union des Chrétiens Progressistes UPC, fundada a França el 1945 Tot assimilant redempció i revolució, el progressisme ha volgut en certa manera introduir la lluita de classes en el si de l’Església mateixa i ha estat acusat d’alterar la consciència religiosa en confondre el progrés històric i l’esperança escatològica Hom el pot considerar, d’altra banda, com a clar antecedent del fenomen actual de la secularització
escatologia
Religió
Cristianisme
Doctrina sobre la renovada existència del món i de l’home a la fi de la història i més enllà de la mort.
Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món Zaratustra, del regne messiànic judaisme, de la vinguda del regne de Déu cristianisme o del paradís islam Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits cel i infern En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al Poble d’Israel per a la fi…
teologia de la creu
Cristianisme
Corrent teològic, típicament luterà, que és en contraposició amb la teologia de la glòria, més pròpia del pensament catòlic i que correspon a la teologia mística medieval i a l’escolàstica.
Protestants i catòlics representen, així, l’accentuació parcial de dos camins envers Déu, presents ja en Pau el d’una teologia de l’exclusiva revelació de Déu en Jesucrist 1Cor 1,18-25 i el d’una teologia natural, o de trobament amb Déu mitjançant la creació Rm 1,20-23 La teologia de la creu afirma com a impossible aquest segon camí, pres aïlladament, i l’interpreta, en Pau, com a moment interior de la revelació de la creu, la qual —tot sotmetent a judici tant l’impuls religiós humà com la pretensió racional d’atènyer Déu filosòficament— fa de la teologia natural una possibilitat estrictament…
parusia
Cristianisme
Manifestació escatològica (escatologia) del Crist com a Senyor i consegüent instauració definitiva del regne de Déu a la fi de la història.
Inclou el judici final i la resurrecció Objecte central de l' esperança cristiana, pertany al querigma apostòlic Acompliment de la salvació, fou anticipada i garantida en la resurrecció del Crist Sense negar el seu caràcter temporal, és viscuda per la comunitat cristiana en la missió i, sacramentalment, en la litúrgia Invocada en el Maranata ‘Veniu, Senyor’ dels primers cristians, és tema de l' anamnesi eucarística
visió beatífica
Cristianisme
Categoria teològica amb què hom expressa el contingut de la retribució essencial i de la perfecció escatològica de l’home just després de la mort.
El Nou Testament, tot i emprar diverses imatges per a explicar la benaurança postmortal, dóna un lloc privilegiat a l’expressió “veure Déu cara a cara”, que el magisteri i la teologia s’han encarregat d’especificar com a visió de Déu intuïtiva a diferència del coneixement natural de Déu, que és discursiu, immediata sense la intervenció d’imatges sensorials i intellectives, essencial que té per objecte Déu mateix, i no pas la seva activitat en el món o en nosaltres i sobrenatural impossible d’ésser assolida per l’enteniment humà, sense l’ajut de la illuminació divina La constitució apostòlica…
esperança
Cristianisme
Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica.
L’esperança cristiana es fonamenta en la resurrecció de Crist, signe de la transcendència de l’acció de Déu i, alhora, penyora de la seva realització per a l’home Per això el creient, alhora que no pot deixar de mantenir l’esperança, tampoc no pot fer de l’objecte d’aquesta quelcom posseït o manipulable, ni, per això mateix, es pot abandonar a la passivitat alienadora d’una simple espera, ans s’ha d’esforçar responsablement com a expressió de la seva mateixa esperança en la construcció d’un món més d’acord amb el regne de Déu L’Església esdevé comunitat de la salvació perquè, tot portant la…
premi
Filosofia
Cristianisme
Contraposat a càstig, recompensa eterna consecutiva al comportament virtuós, que hom troba en totes les concepcions eticoreligioses que proposen una solució escatològica als problemes de la vida i reclamen un judici final.
El desenvolupament de la consciència moral comporta una crítica d’aquesta concepció i de les conseqüències en el camp de la pedagogia