Resultats de la cerca

Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 Es distingí pels seus treballs històrics de tema local, entre els quals destaquen Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954 i  Història de Santa Maria del Collell 1954 Publicà també reculls de narracions  Llegendes muntanyenques 1925 i  Rondalles 1952 Pòstumament es publicaren  Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General…

Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , El Fígaro  Madrid, Mirador ,  La Nova Revista i Revista de Catalunya Dirigí la…

Monjo de Sant Pere de Galligants, professà a Sant Pau del Camp Barcelona el 1686 Nomenat abat de Sant Esteve de Banyoles 1703 per Felip V, li foren confiscades les rendes de l’abadia 1706 pels partidaris del rei arxiduc Carles III, i hagué d’emigrar a Itàlia Acabada la guerra de Successió, tornà a Catalunya i féu restaurar el seu monestir, que regí fins a la mort

Vida i obra Jesuïta 1854, ensenyà a l’Havana 1859-63 i posteriorment al seminari de Salamanca Tornà a Catalunya, i, preocupat pel desenvolupament personal i social de la dona, fundà a Calella 1875 la congregació de les Serves de Sant Josep, comunitat aprovada el 1900 amb el nom de Filles de Sant Josep, dites popularment butinyanes o josefines Publicà moltes obres religioses, especialment hagiogràfiques, en llengua castellana En català publicà Les migdiades del mes de maig 1871, un llibre pietós destinat als menestrals el drama sobre sant Martirià, La venjança del Martre 1871, i…

Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de…

Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una interessant…

Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona 1912 Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás 1898, Resumen de la lógica 1914, etc

Rebé una formació elemental a causa, en part, de la seva constitució malaltissa començà a Banyoles el 1916 una obra d’ajuda parroquial i d’assistència a la joventut, coneguda per Casa Nostra El 1931 formà definitivament la primera comunitat femenina, que prengué en principi la forma jurídica de pia unió La seva actuació fou objecte de gran controvèrsia, especialment entre autoritats eclesiàstiques La Santa Seu aprovà la fundació com a institut secular el 1962 Deixà establerta la institució a diverses diòcesis catalanes, castellanes, italianes i franceses

Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de RamonBerenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i RamonBerenguerIV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll

Es formà a la Universitat de Cervera, d’on passà a la seu gironina com a cabiscol major Durant la invasió napoleònica formà part de la Junta de Defensa Nomenat arquebisbe de Caracas 1808, es trobà amb greus dificultats durant la lluita independentista, i la seva actuació comprensiva feu que el govern de Madrid el cridés a la metròpolis i restés sense efecte el nomenament per a la seu de Palència Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1796, on havia llegit una memòria sobre Los caracteres principales de los catalanes en tiempos de nuestros condes 1805