Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
fraternitat
Cristianisme
Associació religiosa creada entorn d’una església, un santuari o una comunitat monàstica per fer participar els seus membres, laics i religiosos, dels seus béns espirituals i temporals.
N'hi hagué moltes a Catalunya al s XII són particularment famoses les de Gerri, Sant Martí del Canigó, Gualter, Santa Maria de Mont-ral Osona, etc Més tard s’anomenaren confraries confraria
Dijous Sant
Cristianisme
Dijous de la Setmana Santa dedicat a la commemoració de la Santa Cena i de la institució de l’eucaristia.
Considerat com a últim dia de quaresma, la solemne litúrgia vespertina introdueix al tridu pasqual La benedicció del crisma pel bisbe dona nom a la missa crismal, que hom celebra al matí Durant segles el Dijous Sant ha estat considerat dia de la reconciliació i de la penitència sacramental En aquest sentit, hom insisteix actualment en l’aspecte de fraternitat i amor que l’eucaristia comporta
Marcel Lefebvre
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat de sacerdot de la congregació de l’Esperit Sant 1929, en fou nomenat superior general el 1947 Fou arquebisbe de Dakar, al Senegal 1955, i bisbe de Tulle, a França 1962 Desenganyat de les reformes eclesials introduïdes pel concili II del Vaticà, abandonà la seva seu episcopal per a lliurar-se a la fundació de la Fraternitat de Sant Pius X 1969, institució de caire integrista i conservador que té el seu reducte principal a Ecône Suïssa, on funciona un seminari Desautoritzat pels episcopats francès i suís i suspès a divinis per Pau VI 1976, continuà exercint funcions…
Joan Botam i Casals
Cristianisme
Religiós.
Ingressà al noviciat dels framenors caputxins a Arenys de Mar i cursà Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctor en Teologia, també té una diplomatura en Biblioteconomia a l’Escola Vaticana Compaginà la seva tasca com a director al Collegi de Filosofia i Teologia dels framenors caputxins amb la docència especialitzada en Teologia Dogmàtica, Teologia Espiritual i Història de la Literatura Catalana L’any 1956 guanyà el Premi Jaume Serra i Húnter, de l’Institut d’Estudis Catalanas, pel seu treball Arnau de Vilanova, moralista…
Josep Taronjí i Cortès
Literatura catalana
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Eclesiàstic, escriptor i lexicògraf.
Estudià a l’Institut Balear i el 1865 començà la carrera eclesiàstica al seminari de Palma —que hagué de seguir com a extern, atesa la seva condició de xueta— i als de Menorca i València, i el 1872 fou ordenat de sacerdot a Ciutadella Optà per denunciar públicament les actituds hostils i injustes de la societat envers els xuetes i promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca 1877 Per això no aconseguí d’obtenir una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878, hagué d’…
,
puritanisme
Història
Cristianisme
Moviment político-religiós en el si de les esglésies reformades d’Anglaterra i d’Escòcia, nascut en el període que va des de l’establiment d’Elisabet I (1559) fins a la restauració monàrquica de Carles II (1660).
Ppretenia la total purificació de les reformes romanes en el culte i la implantació del pensament calvinista Les fonts més típiques per a conèixer-ne el pensament són el Pilgrim's Progress de John Bunyan i el Book of Martyrs de John Foxe, que posen la base del totalitarisme bíblic la Bíblia com a únic codi religiós, moral, social, litúrgic i polític Accentua al màxim la predestinació dels elegits, nucli a part entre els homes, fora del qual tot és dolent i digne d’extermini D’altra banda, defensa la fraternitat i igualtat de tots els homes, que aplica escrupolosament entre els creients…
Francesc d’Assís
Cristianisme
Místic italià, fundador dels franciscans.
Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III franciscà Clara…
comunitat de base
Cristianisme
Petit grup espontani constituït per realitzar la fraternitat evangèlica en els diversos camps de la vida (intel·lectual, religiós, polític, etc), sobre la base d’unes raons d’afinitat (barri, ideologia, compromís polític, treball o amistat).
Algun grup arriba a la vida comuna d’altres celebren reunions freqüents Les comunitats de base nasqueren com a reacció a la manca de contacte personal en les grans parròquies urbanes i com a recerca comunitària d’un engatjament cristià concret Evolucionen constantment i semblen tendir a distingir-se dels grups de contestació i a adoptar una posició dialèctica envers l’Església oficial Han tingut molta importància als països de l’Amèrica llatina, on sovint han estat vinculats a moviments populars més o menys revolucionaris
anglicanisme

L’arquebisbe de Canterbury
Cristianisme
Doctrina dels cristians que viuen en comunió amb la seu de Canterbury.
Orígens, estructura i desenvolupament Tenen un sistema ideològic diferent tant del de l’Església de Roma com del de les Esglésies protestants El terme d’Església anglicana designava primitivament l’Església d’Anglaterra, però actualment enclou les Esglésies de diversos països del Commonwealth britànic i àdhuc d’altres països com, per exemple, l’ Església episcopaliana dels EUA A mitjan primera dècada del segle XXI, l’anglicanisme tenia uns 27000 ministres i uns 2,6 milions de fidels repartits entre les illes Britàniques, els EUA, el Pakistan, l’Índia, Myanmar, Sri Lanka, el Canadà, l’…