Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ciri
© Lluís Prats
Cristianisme
Porció cilíndrica de cera o matèria cèria que envolta un ble situat a l’eix i que, encesa, serveix per a fer llum.
Hom el fabrica submergint periòdicament i successivament el ble en cera fosa, que, en solidificar-se, forma capes concèntriques superposades També pot fer-se omplint motlles amb cera fosa, i rep aleshores el nom d' espelma Els ciris per a processons porten el ble més gruixut perquè el vent no els apagui, i són anomenats brandons cilíndrics o atxes prismàtics El ciri és un element litúrgic que hom troba ja als primers segles cristians De primer només tingué un sentit funcional d’illuminació Després, hom hi veié el simbolisme religiós de la llum illuminació divina que aparta la tenebra i…
George Fox
Cristianisme
Predicador anglès.
Fundà 1643 la Societat dels Amics quàquers La seva doctrina sostenia el valor de la illuminació interior i el principi de la tolerància i s’oposava a les injustícies socials Bé que fou perseguit i empresonat, en morir tenia uns 50 000 seguidors
basílica
© Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església que, per la seva forma, recorda la basílica romana.
A l’època paleocristiana i a partir de Constantí els grans edificis de culte continuaren arreu de l’Imperi la tradició de la basílica clàssica, amb les adaptacions que demanava la litúrgia La basílica cristiana és de planta rectangular, i el seu interior presenta dues o quatre files de columnes que la divideixen en tres naus Santa Maria la Major o cinc naus Sant Pau Extramurs, la primitiva de Sant Pere del Vaticà, Nativitat de Betlem, la central de les quals és més gran i més elevada que les laterals, per tal de resoldre el problema de la illuminació interna Les columnes suporten galeries, a…
visió beatífica
Cristianisme
Categoria teològica amb què hom expressa el contingut de la retribució essencial i de la perfecció escatològica de l’home just després de la mort.
El Nou Testament, tot i emprar diverses imatges per a explicar la benaurança postmortal, dóna un lloc privilegiat a l’expressió “veure Déu cara a cara”, que el magisteri i la teologia s’han encarregat d’especificar com a visió de Déu intuïtiva a diferència del coneixement natural de Déu, que és discursiu, immediata sense la intervenció d’imatges sensorials i intellectives, essencial que té per objecte Déu mateix, i no pas la seva activitat en el món o en nosaltres i sobrenatural impossible d’ésser assolida per l’enteniment humà, sense l’ajut de la illuminació divina La constitució apostòlica…