Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
dons de l’Esperit Sant
Cristianisme
Disposicions d’origen diví que capaciten l’home a rebre i seguir més promptament els impulsos de l’Esperit Sant, en ordre a la salvació.
Hom n'admeté l’existència en l’època patrística A partir del s XIII la teologia tomista en fixà, basant-se especialment en un text d’Isaïes, el nombre de set i establí llur diferència respecte a les virtuts infuses, les quals considerà principis intrínsecs d’activitat Hom distingeix generalment els dons del coneixement enteniment, saviesa, ciència i consell i els de la voluntat pietat, fortitud i temor de Déu
benaurança
Cristianisme
Cadascuna de les declaracions fetes per Jesucrist al sermó de la muntanya que comencen amb el mot ‘benaurats’, considerades com un dels aspectes més característics de la seva predicació.
Hi ha dues recensions de les benaurances La de Lluc, que conté només quatre benaurances, és la més pròxima a la tradició primitiva La recensió de Mateu ha enriquit el primer recull amb quatre benaurances més, que originàriament no formaven part d’aquest context De les quatre benaurances provinents de la recensió més primitiva, les tres primeres proclamen la realització imminent del Regne de Déu, que vindrà a salvar els pobres, els oprimits, els qui ploren, els qui passen fam complint les profecies de la segona part d’Isaïes Jesús donà a aquesta proclamació del Regne de Déu la…
Josep Ignasi González i Faus
Cristianisme
Teòleg.
Jesuïta, des del 1968 és professor a la Facultat de Teologia de Barcelona secció sant Francesc Borja Director de la revista Selecciones de teología 1969-77, des del 1976 és membre del consell de la revista Concilium secció de dogma Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua La seva teologia es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús, i per un afany perquè la realització d’aquesta humanitat apresa en Jesús es converteixi en un lloc i el camí de la presència de l’Església en el món hom hi veu encara un esforç perquè el diàleg fe-cultura, propi de tota teologia…
resurrecció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia al retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les…
Jesús
Escena de l’entrada de Jesús a Jerusalem, en un fragment del frontal d’Espinelves
© Fototeca.cat
Cristianisme
Personalitat central del cristianisme, de la qual derivà la fundació de l’Església, en considerar Jesús com a Messies.
Fora de testimonis independents Josep Flavi, Tàcit i Suetoni, escrits rabínics, com el Talmud , etc, les dades principals sobre Jesús provenen dels Evangelis , el caràcter dels quals Formgeschichte , evangelis de la infància fa que llur ús hagi d’ésser sempre crític La tradició, per exemple, que Jesús nasqué a Betlem Mt 2,1 Lc 2,4-7 no és fàcil de valorar històricament, però sí que ho és que cresqué a Natzaret Mt 4,23 i que fou educat en la tradició religiosa del seu poble obediència a la llei, pràctica de la pregària, esperança messiànica Coneixia bé l’Antic Testament, tot i no pertànyer a…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,