Resultats de la cerca

Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus Silesius i escriptors com…

Prior del convent dominicà de Colònia 1472 i inquisidor de Magúncia i Trèveris 1481, es dedicà a perseguir aferrissadament les bruixes, contra les quals escriví el tractat titulat Malleus maleficarum 1489

Ensenyà retòrica i poètica a Heidelberg, i d’antuvi fou partidari de la reforma luterana, bé que aviat li negà el suport Entre les seves obres cal esmentar Isidoneus , Wegweiser für die deutsche Jugend ‘Guia per a la joventut alemanya’, 1497, Adolescentia 1500 i Epitome rerum germanicarum usque ad nostra tempora 1505

Estudià a Estrasburg En 1666-86 residí a Frankfurt, d’on fou degà i on fundà els primers collegia pietatis En el seu Pia desideria oder Hertzliches Verlangen nach gottgefälliger Besserung der wahren Evangelischen Kirche ‘Pia desideria o Anhel fervent en favor del millorament de la vertadera Església evangèlica’, 1675 indicà el camí de reforma del luteranisme en l’experiència mística i en la interioritat Predicador a la cort de Dresden 1686, organitzà a Halle an der Saale el seminari del pietisme germànic

Influït per Jakob Böhme i per l’idealisme romàntic, desenvolupà una metafísica de tendència mística i espiritualista que s’oposa a tota autonomia de l’home, especialment en el sentit de l’autonomia moral kantiana, i afirma el caràcter de l’home com el d’un ésser fonamentalment dependent i participant de la voluntat divina La mateixa tendència es revela en els seus escrits sobre la filosofia del dret i de l’estat Les seves obres principals són Über religiöse Philosophie 1827, Vorlesungen über spekulative Dogmatik 1828-38, Vorlesungen über Sozietätsphilosophie 1832

Estudià a Rotterdam, Leiden, Coïmbra, Pàdua i Roma Tornà a Holanda i fou ordenat de pastor Començà a apartar-se de la doctrina calvinista estudiant l’epístola als Romans, i entaulà polèmiques que li valgueren d’ésser titllat de pelagià i socinià Les seves doctrines, sistematitzades en la Reexposició 1610, contenen, entre d’altres, l’afirmació de la compatibilitat entre la sobirania de Déu i la llibertat de l’home i l’afirmació que Jesucrist morí per a tots els homes i no pas només per als elegits La tensió dels arminians amb l’església oficial prengué un caire polític quan foren acusats d’…

Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora aparegué més tard s…

S'especialitzà en la baixa edat mitjana i en les relacions entre l’Església i els estats de la confederació catalanoaragonesa Estudià humanitats a Osnabrück i teologia a Friburg de Brisgòvia i a Münster Westfàlia Participà com a voluntari en la Primera Guerra Mundial i fou ferit el 1915 L’any següent entrà al seminari d’Osnabrück, i s’ordenà de sacerdot el 1917 Es dedicà uns quants anys a l’apostolat, i el 1926 retornà a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà en teologia, història i economia política Allà entrà en relació amb Heinrich Finke , que l’inclinà a l’estudi dels temes…