Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Joan Maria Grumet de Montpié
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou el darrer abat de Sant Martí del Canigó 1779-83 Fou vicari de l’arquebisbe de Tolosa Llenguadoc El 1791 es negà a jurar la Constitució Civil del Clergat Fou executat pel comitè revolucionari de Lió
Juan Antonio Díaz Merino
Cristianisme
Religiós dominicà, bisbe de Menorca (1831-44).
Fou secretari del seu oncle Custodio Merino, bisbe de Cartagena de Indias 1809 Novament a Castella, escriví una Impugnación de los diálogos argelinos , que no gosà publicar, i collaborà en la Biblioteca de la Religión des del 1826 Nomenat bisbe, hagué d’exiliar-se el 1837 per haver-se negat a jurar la constitució
Fadrique de Portugal i de Noronha
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Fill d’Alfons de Braganza, primer comte de Faro Portugal i de Maria de Noronha y Sousa, comtessa d’Odemira Vinculat a la casa reial catalanoaragonesa pel casament de la seva germana Guiomar de Portugal amb l’infant Fortuna, Enric d’Aragó Fou abat comendatari de Ripoll 1490-1504, bisbe de Calahorra, de Segòvia, de Sigüenza i de Saragossa des del 1532 Lloctinent general de Catalunya 1525-39, hagué de fer cara a les guerres amb França fins el 1529 i als atacs de Barba-rossa Les estades de la cort a Barcelona l’obligaren a jurar el càrrec renovadament Fou present a la sortida de l’…
Tomàs Tolrà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari 1745 i s’ordenà de sacerdot 1758 Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari 1762-73 més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se Probablement s’establí a Barcelona Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblada o…
Joan Sentís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou…
García Fernández de Heredia
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès, nebot de Juan Fernández de Heredia.
Fou canonge de Mallorca 1372 i ardiaca de Sant Feliu de Girona 1374 Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir 1383, i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de Foix, i en nom…
Marià Paieres i Borràs
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà.
Ingressà al convent de Sant Francesc Palma, Mallorca, on, el 1785, professà Destinat a Amèrica, el 1793 s’embarcà, a Cadis, i es traslladà a Mèxic, on pel setembre s’installà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, a l’actual capital mexicana El 1796 fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia començà la seva tasca, de primer a la missió de San Carlos Borromeo, on arribà el juliol i hi restà més de dos anys Posteriorment, anà a la missió de Nuestra Señora de la Soledad, on romangué fins el 1803, i després a la de San Diego de Alcalá 1803-04 Finalment, fou destinat a la missió de…