Resultats de la cerca

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà

Vida Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al segle XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, començà la seva obra d’investigador amb treballs d’història local com Historia de Denia  1876, d’un gran valor per la qualitat de les fonts que va consultar i que li donà molt prestigi L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad…

Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista Archivo Ibero-Americano , en la qual publicà documents i articles d’història catalana Realitzà estudis de literatura medieval, com El escritor fr Francisco Eximénez en Valencia 1920-26 i publicà els articles “Estatge de Joanot Martorell a Londres” 1929, “Ausiás March y Joanot Martorell” 1930, “Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV” 1930 i “El Llibre dels Àngels…

Vida i obra Franciscà observant, comissari de la Santa Casa de Jerusalem 1614 i predicador apostòlic Predicà en català durant més de quaranta anys per les places i els carrers de València a un públic popular els seus sermons eren acomodats a la llengua dialectal, amb molts castellanismes i notes còmiques S’han perdut els manuscrits que contenien prèdiques seves Partidari de Felip IV, participà en la guerra dels Segadors, sobre la qual escriví composicions en vers La guerra de Catalunya , Carta als miquelets És autor també de goigs i d’una Història del Sant Sepulcre en vers Bibliografia…

Sacerdot escolapi, el 1863 abandonà l’orde i es refugià a Gibraltar, on es convertí al protestantisme i es casà amb la mestra Josefa Latorre Arran de la revolució del 1868 s’establí a Sevilla, on tingué un paper molt important en la fundació de la primera Església Evangèlica Espanyola de l’època moderna, l’Església Cristiana Espanyola, de ritu presbiterià Dirigí El Cristianismo 1869-71, primer periòdic protestant aparegut a l’Estat espanyol Establert a Madrid 1875, propugnà l’adopció de l’organització episcopal, la qual cosa provocà una escissió ell i els seus adherents fundaren…

Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb…

Ordenat de sacerdot el 1880, passà 1893 a la Companyia de Jesús Treballà en la fundació de caixes d’estalvis a Pego, Alzira, Alberic, Oliva, Ondara i Gandia, ciutat on residí molts anys i on fundà la “Revista de Gandía” Creà 1909 la Colònia Sanatori de Sant Francesc de Borja, llebroseria situada a Fontilles la Vall de Laguar, Marina Septentrional

Fou canonge de Santiago de Compostella i secretari reial A Conservación de monarquías y discursos políticos 1626, identificà les causes de la decadència castellana despoblació i abandó de l’agricultura, expulsió dels moriscs, emigració a les colònies, excés de clergues, els mayorazgos, la passivitat econòmica de la noblesa i els excessos fiscals Reclamà el redreçament de l’agricultura, una política de repoblació, la creació d’una marina potent i la circulació de metalls preciosos

Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…

Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als Països Catalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca El 1770 hi havia…