Resultats de la cerca

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com d’un…

Creat per a acompanyar les nou “odes” o càntics de l’ofici, acabà per substituir-les el gènere, a més, passà a altres moments i actes litúrgics En foren grans conreadors Andreu de Creta, Joan Damascé, Cosme de Màinma, Teodor Estudita, etc El cànon suplantà l’antic kontàkion

En l’evangeli de Joan apareix en diversos moments rellevants de la vida de Jesús Home realista i pràctic, predicà, segons els Actes dels Apòstols, a l’Àsia Menor fou martiritzat crucificat, segons uns, i lapidat, segons uns altres a Hieràpolis de Frígia, sota Domicià La seva festa es celebra juntament amb la de l’apòstol Jaume el Menor La seva festa se celebra el 3 de maig

N'hi ha dues menes un que és un text bíblic, conegut amb el nom de Sanctus , és cantat a la missa “Sant, sant, sant és el Senyor Déu de l’univers ” l’altre és una paràfrasi d’aquest “Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal ” Aparegut al segle V, a Síria, aquest trisagi era referit a Crist, bé que la tradició bizantina l’aplicà a la Trinitat En sorgiren discussions, que originaren una producció literària molt abundant Conegut per totes les tradicions litúrgiques, als Països Catalans era recitat en moments de perill o de calamitats

Entrà en la cancelleria reial i fou secretari i llatinista oficial de Carles I 1526 Actuà d’intermediari en els greus conflictes politicoreligiosos entre l’emperador i els protestants Admirador i seguidor d’Erasme, amb qui mantingué correspondència, el defensà de les possibles accions de la inquisició 1627 Una de les seves obres fonamentals, conseqüència dels greus moments polítics el saqueig de Roma, el 1527, és el Diálogo de Lactancio y un Arcediano o De las cosas ocurridas en Roma , on fa una defensa de l’actuació de l’emperador i una severa censura de caràcter erasmista La…

Prevere diocesà 1935, prengué l’hàbit monàstic a Montserrat 1941 Es llicencià en teologia i en arqueologia cristiana a Roma De tornada a Montserrat, fou nomenat prior 1949 i elegit abat coadjutor 1961 d’Aureli M Escarré, càrrec que conservà fins el 1966, que fou designat abat president de la congregació benedictina de Subiaco El 1969 predicà el recés anual al papa Pau VI i a la cúria romana, que fou publicat després amb el títol Il sacerdozio cristiano Malalt de mort, el 1977 es retirà a Montserrat Bé que potser d’una forma poc coneguda externament, en alguns moments difícils…

Consagrat bisbe de Palència, passà a ocupar l’arquebisbat de Mèxic 1766, on desenvolupà una gran activitat de formació del clergat, d’escriptor i d’editor Traslladat a la seu de Toledo, fomentà els estudis històrics i litúrgics i treballà per la restauració i conservació del ritu mossàrab, del qual edità el Breviari Publicà el SSPP Toletanorum quodquod extant opera en tres volums, 1782-83 També edità el catecisme i els decrets del concili tridentí i una Collectio canonum Ecclesiae Hispanae publicada pòstumament, el 1806, patrocinà l’edició de les obres d’Isidor de Sevilla Excellí per la seva…

Fill de Zebedeu, seguí Jesús juntament amb Jaume, el seu germà Per distingir-lo del Baptista, la tradició l’ha anomenat Evangelista, suposant que és aquell deixeble estimat de Jesús que el colofó del quart evangeli dóna per autor d’aquell llibre Amb Pere i Jaume, Jesús el volgué prop seu en moments decisius, i, si ell és el deixeble estimat, Jesús a la creu el deixà per fill a la seva mare A Jerusalem era tingut, amb Pere i Jaume, el germà del Senyor, per una de les tres “columnes” de l’Església L’antiga tradició referia d’ell que era l’únic dels dotze apòstols no casat i l’únic…

Llicenciat en Teologia, és sacerdot i periodista Treballa des del 1962 a Ràdio Barcelona, on dirigeix i presenta el programa de valors humans Objectiu l’Home , que també inclou l’emissió benèfica més antiga de la radiodifusió europea “El Cas de la Setmana” Collaborà amb “El Noticiero Universal” i, actualment, amb “La Razón” A més, és el sotsdelegat de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Barcelona i el redactor en cap del “Full Dominical”, que editen conjuntament les diòcesis de Barcelona, Lleida, Sant Feliu, Terrassa, Tortosa i Urgell L’any 1991 hom li concedí el premi Bravo de…

Estudià al seminari de Barcelona i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic Ordenat de sacerdot el 1900, fou professor del seminari de Barcelona i dugué a terme una activitat pastoral remarcable Director de l’Acció Popular i president de l’Associació d’Eclesiàstics, dirigí la revista Reseña Eclesiástica i animà la Unió Apostòlica de sacerdots barcelonins Canonge de Barcelona des del 1912, fou nomenat bisbe d’Àvila el 1918 El 1935 passà a Salamanca, i el 1941 a Toledo com a arquebisbe i primat i fou creat cardenal el 1946 Presidí la conferència episcopal espanyola i la seva…