Resultats de la cerca

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 Bibliotecae graeca ms latina ms Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo , forma represa per Gregori Maians

Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…

Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona

Dominicà, mestre en teologia del convent de Girona 1601, a Valladolid 1605 i a la Universitat de Tarragona 1607 Fundador del convent de Sant Ramon de Penyafort 1603, a Santa Margarida del Penedès, tingué una activitat destacada en la fundació de la confraria del Roser arreu de Catalunya Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona es conserva un bon nombre de manuscrits seus ms 622-632 i 634-638 diverses miscellànies i comentaris sobre filosofia,…

Prevere, amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma Redactà unes interessants i originals Observacions sobre la Crusca Provençala estampada en Roma aquest present any 1724 ms avui a l’arxiu de la RABLB publicat per A Rafanell, en forma de notes potser per comunicar-les personalment a Bastero Deixà també inèdites biografies en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de D Francisco Bru, fill de Berga…

Vida i obra Sacerdot, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona Se’n conserva manuscrit un curs de retòrica, acompanyat d’uns adagis castellans, amb la traducció al llatí ms 224, Seminari de Barcelona D’altra banda, com a lliçó magistral de la seva càtedra compongué una Lectio poetica en hexàmetres, que feu estampar Barcelona 1667 Al collegi episcopal també impartí classes d’oratòria catalana i castellana Fou el jutge principal de les festes poètiques celebrades a Barcelona en honor de santa Eulàlia 1686, i és l’autor de Desenganys Introducció a la vida devota…

Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre  Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu…

Fou doctor en ambdós drets, catedràtic de retòrica a la Universitat de Barcelona 1709-14 i des del 1717, a la de Cervera Fou membre fundador de l’ Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors Cap al 1732 obtingué la rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona Compongué oracions introductòries a les sessions acadèmiques i s’encarregà sovint de censurar les intervencions d’altres membres, cosa que alguna vegada feu en català Pòstumament es publicà l’ Ars rhetoricae , que havia explicat als seus alumnes del Collegi…

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de Barcelona,…

Vida i obra Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià Fou professor de retòrica a Mataró 1790-95, Solsona 1795-1801, Balaguer 1801-03 i de nou a Mataró 1803, rector dels collegis de Solsona 1804-07 i de Mataró 1807-17 i provincial de l’orde a Catalunya El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1805, on llegí diverses composicions Un bon nombre de poesies seves, amb un comentari crític de l’escolapi Josep Rius, s’…