Resultats de la cerca

Fundà l’Oxford Group i el moviment del Rearmament Moral Entre altres obres, escriví Moral Re-Armement 1938

Tots aquests són considerats participants Són cambrers secrets de capa i espasa, també, els oficials laics al servei de l’avantcambra ho són supernumeraris , encara, un gran nombre de persones, nobles o no, nomenades de per vida El nom prové de l’uniforme de cerimònia, amb capa negra i espasa

Abans del 1330 era un cavaller del rei Alfons III, el qual deixà per fer-se monjo de Poblet Adquirí un gran prestigi dintre el monestir, on ensenyà ciències naturals i exactes Hom el creu autor d’un projecte de cimbori per al monestir, que restà inacabat Elegit abat agost del 1348 en plena Pesta Negra, morí al cap d’una setmana de tenir cura dels empestats En la pesta moriren el seu predecessor, Ponç de Copons, i més de la meitat de la comunitat

Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes

Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa No residí mai a la diòcesi Traslladat a Barcelona 1346, hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra 1348 Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia per això fundà una confraria…

Pius X, el 1905, fixà l’ús dels diversos tipus de capel el capel vermell amb 15 borles vermelles a cada costat en cinc ordres, per als cardenals el capel verd amb 15 borles verdes, per els patriarques i primats el capel verd amb 10 borles verdes en quatre ordres, per als arquebisbes el capel verd amb 6 borles verdes en tres ordres, per als bisbes i abats amb jurisdicció el capel violeta que, amb borles vermelles, distingeix, entre altres càrrecs, els administradors apostòlics el capel negre amb borles negres, entre altres, per als abats i pabordes mitrats, generals de congregacions…

Després d’haver residit com a encomendero i ensems com a missioner a les illes de Santo Domingo i de Cuba, el 1514 abandonà l’usdefruit dels indis i se’n constituí defensor 1515 Entrà en l’orde dominicà 1522, dins el qual continuà, fins a la mort, defensant llur causa, i promogué projectes d’evangelització i colonització pacífica 1535-40 Residí a la península Ibèrica 1540-44, on impulsà les Leyes Nuevas del 1542, que intentaven suprimir l’ encomienda Fet bisbe de Chiapas, combaté els abusos colonialistes i l’incompliment de les Leyes Nuevas passà a Mèxic 1546, on difongué Avisos y reglas…

Biografia Estudià les primeres lletres als escolapis de la seva població i entrà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1900 Acabat el noviciat cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Exercí el magisteri de primària i de comerç successivament a Vilanova i la Geltrú, Puigcerdà, Morella i Nostra Senyora de Barcelona Passà sis anys a Cuba 1920-26, on ensenyà assignatures de batxillerat, sobretot matemàtiques Tornà a Catalunya i fou destinat a Igualada, on impartí filosofia a batxillerat Tenia qualitats per a la pintura i per això s’encarregà de dissenyar i pintar els decorats de les…

La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus fou la de…

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…