Resultats de la cerca

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes Laetare , el…

Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església de Sant Miquel de Barcelona Participà en el certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als segles XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998 “Nota preliminar”, dins Marès…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una Disertación histórica…

Biografia Assistí a les aules dels escolapis de la seva ciutat natal Començà el noviciat a Moià el 15 de setembre de 1889 i hi professà el 16 d’agost de 1891 Cursà els estudis eclesiàstics propis dels escolapis a Iratxe Navarra i San Pedro de Cardeña Burgos, però els hagué d’interrompre per malaltia i fou enviat a Mataró, on es guarí i acabà els estudis Continuà a Mataró dedicat a l’ensenyament primari 1897-1900 Tenia una gran habilitat per al dibuix i la pintura, matèries que no solament impartia sinó que també emprava per a l’ensenyament d’altres disciplines Tingué com a alumne Rafael…

Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , El Fígaro  Madrid, Mirador ,  La Nova Revista i Revista de Catalunya Dirigí la…

Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima Produí notables…