Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Antonio Possevino
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià.
Estudià a Roma 1550, on entrà als jesuïtes 1559, i fou ordenat de sacerdot 1561 després fou rector de les cases d’Avinyó 1565-70 i Lió 1571-73 i secretari del general Mercuriano Gregori XIII l’envià com a legat a Joan III de Suècia, juntament amb altres jesuïtes, per parlar del retorn d’aquest regne a la comunió romana 1577 actuà de mitjancer entre Ivan IV de Rússia i Esteve I de Polònia 1581, amb la finalitat de fer una ofensiva contra els turcs Mort Ivan IV 1584, donà suport a la política del rei polonès que volia unir Rússia i Polònia Havent tornat a Itàlia, fou professor de…
Mateu d’Agrigent
Cristianisme
Predicador.
Religiós franciscà de l’observança i seguidor de l’espiritualitat de Bernadí de Siena Famós predicador popular, fou cridat a València per la reina Maria de Castella, el 1427, que l’escoltava amb devoció, igualment com el poble, pel seu parlar planer i místic, i era conegut amb el simple nom de fra Mateu Difongué anagrames de la salut o cartells amb les sigles IHS del nom de Jesús, ideades per Bernadí de Siena La gent l’anava a escoltar fent llargs viatges per mar i per terra Els consellers de Barcelona l’enviaren a cercar arran dels terratrèmols de 1427-28, i predicà a Barcelona…
Dietrich Bonhoeffer
Cristianisme
Teòleg alemany.
Fou vicari de la parròquia alemanya evangèlica de Barcelona 1928-29 S'associà a la Bekennende Kirche en contraposició als Deutsche Christen, d’inspiració nazi, i des del 1935 dirigí el seminari de Finkenwalde, on sorgí Nachfolge 1937 El 1936 el govern nazi el tragué de professor auxiliar el 1938 l’exilià de Berlín el 1940 li prohibí de parlar en públic, i el 1941, de publicar escrits Malgrat tot, ell desestimà les possibilitats que hom li oferia als EUA, i restà a Alemanya D’aquells anys és Ethik , inacabada Prengué part en els moviments de resistència, cosa que el portà a la…
Pere Marginet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius infermer dels pobres, cellerer major i majoral de Vilosell fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una exmonja del convent de la Serra de Montblanc Penedit, retornà a Poblet Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el…
litúrgia
Cristianisme
Forma concreta de celebrar el culte litúrgic, corresponent a una església concreta, a un grup ètnic, etc..
Hom en diu també ritu així, litúrgia romana o ritu romà Les diverses litúrgies o ritus, dins el cristianisme, poden ésser agrupades en famílies litúrgiques, d’acord amb l’origen de cadascuna d’elles Hom les divideix en litúrgies occidentals i litúrgies orientals Aquelles agrupen els ritus següents el romà litúrgia romana, el més difós i, avui, pràcticament l’únic a l’Església Catòlica el visigòtic litúrgia visigòtica, anomenat també mossaràbic o, més modernament, hispànic el ritu ambrosià, o milanès i el gallicà litúrgia gallicana Les litúrgies orientals poden ésser agrupades en dues…
Joan Puntí i Collell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…
,
antropologia
Cristianisme
Originàriament, reflexió sobre l’home a partir de la revelació: inclou el tractat teològic sobre la creació de l’home, la seva caiguda i la seva redempció.
Actualment, l’antropologia no és solament aquest tractat tradicional, sinó que alguns teòlegs, com Karl Rahner, Edward Schillebeeckx i Johannes Baptist Metz, la consideren com un lloc teològic, una dimensió que determina la mateixa teologia com a tal Segons aquesta perspectiva, hom no pot dir res sobre Déu, objecte formal de la teologia, sense parlar també de l’home La primera conseqüència és que la teologia ha de descobrir el lligam estret que hi ha entre el contingut de les afirmacions dogmàtiques i la comprensió pròpia de l’home La segona, que ha de tenir en compte l’aportació…
Anselm
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof que residí la major part de la seva vida a França (del 1059 al 1093 a l’abadia de Bec, a Normandia) i a Anglaterra (arquebisbe de Canterbury des del 1093).
Els seus anys més fructífers intellectualment foren els passats a Bec després, les lluites que pel seu càrrec hagué de sostenir contra Guillem II i Enric I defensant la independència de l’Església li robaren la pau i el temps que hauria volgut dedicar a l’estudi Les seves obres més importants són Monologium 1077, Proslogion, De veritate, De libertate arbitrii, Cur Deus homo A les dues primeres exposà i tractà de justificar racionalment totes les principals veritats de la Revelació, posant en pràctica la tesi segons la qual cal partir de la fe, no pas d’una fe ociosa , sinó viva , que esperoni…
sant sudari
El sant sudari de Torí, en un positiu fotogràfic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llençol fúnebre amb què fou embolcallat el cos de Jesús.
A partir del s VII hom començà a parlar d’un sant sudari venerat a Jerusalem i després a Constantinoble a l’edat mitjana moltes esglésies es vantaven de posseir-ne l’autèntic Un d’aquests, que ha merescut l’atenció dels científics moderns, és el que hom venerà fins el 1997 a la capella de la Santa Sindone de la catedral de Torí des del 1578 el mateix que era venerat a Lirey de la Xampanya des del 1353 El 1997 un incendi destruí la capella, però el sant sudari pogué ser rescatat Es tracta d’un llençol de lli d’una sola peça 4,36 per 1,10 m que duu impresa la imatge —frontal i…
Benet d’Aniana
Cristianisme
Abat reformador, d’origen got.
Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord de l’imperi…