Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a una causa…
Teresa Losada Campo
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Activista social i arabista.
Franciscana Missionera de Maria resident a Sant Vicenç dels Horts, es doctorà en filologia semítica per la Universitat de Barcelona Especialitzada en la cultura àrab i en l’islam, amplià estudis a la Universitat de la Sorbona de París, on obtingué el certificat d’àrab literari Entre els anys 1970 i 1977 fou adjunta a la càtedra d’àrab i professora de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona Parallelament, des dels anys seixanta desenvolupà l’associació Bayt al-Thaqafa ‘Casa de la Cultura’, de la qual fou directora, consolidada a partir del 1974 Amb seu a Barcelona i a Sant…
Ramon Paner
Cristianisme
Eclesiàstic, ermità i missioner llec.
Nombrosos detalls de la seva vida no es coneixen, si bé Bartolomé de Las Casas l’esmenta en els seus escrits com a frare català Sembla que fou ermità i jerònim es defineix com a “pobre ermità de l’orde de Sant Jeroni”, i molt probablement de Montserrat, ja que el 1493, en el segon viatge de Colom, anà, també, amb ell el frare Bernat Boïl , que aleshores era superior dels ermitans d’aquest monestir, a les Índies Tota la seva experiència americana es limità a l’illa Hispaniola, on arribà el 1493 Hi restà almenys uns cinc anys, però després es tornà a perdre la pista de Pané Aprengué la llengua…
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del s XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…
Josep Gual i Oromí
Cristianisme
Sociologia
Religiós escolapi.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques i llatí El…
mercedari

Convents de mercedaris als Països Catalans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde de la Mercè, fundat a Barcelona el 1218 per Pere Nolasc, amb l’assessorament de Ramon de Penyafort i l’ajuda del rei Jaume I, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu, el 2 d’agost de 1218.
Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227, Perpinyà 1228,…
bisbat de Roda
Història
Cristianisme
Bisbat
Diòcesi conflictiva i d’història accidentada creada a mitjan segle X com a successora de l’antic bisbat de Pallars.
Història del bisbat de Roda Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d’Osca i poc després ho fou per la part urgellenca quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d’Urgell 1140 A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 a incorporar-se la ciutat de Barbastre , on es traslladaren…
Tomàs Garrido Sáez

Tomàs Garrido Sáez
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, humanista.
Biografia Estudià al collegi escolapi d’Alcalá de Henares, com a fàmul Decidí fer-se escolapi amb motiu de les festes de 1891 per la beatificació del pare napolità Pompili Maria Pirrotti, i el 14 de gener de 1894 entrà al noviciat d’Iratxe Navarra com a generalici, és a dir, religiós que professava no en una província sinó a disposició del pare vicari general d’Espanya Hi pronuncià els vots el 18 d’agost de 1895, i allí mateix continuà amb els estudis eclesiàstics, que acabà a San Pedro de Cardeña Burgos El 1900 es dissolgueren els generalicis i cada religiós fou incardinat a una de les…
bisbat de Tortosa

Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…