Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
pleroma
Filosofia
Cristianisme
Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals, enfront del món de la irrealitat material.
Emprat per sant Pau per significar la plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós, fou recollit pels gnòstics valentinians del s II, amb el significat de la totalitat de les virtualitats Eons de la segona divinitat, l’Unigènit, en ordre a la manifestació de Déu
bisbe
bisbe Consagració episcopal de sant Agustí de l’anomenat Retaule dels Blanquers (s XV) de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…
ressuscitar
Cristianisme
Superar definitivament la mort, passar a una plenitud de vida més enllà de la mort.
valentinianisme
Cristianisme
Gnosticisme propi dels deixebles de Valentí, principalment Ptolemeu, Heracleó, Teodot, Marc, etc.
Teodicea filosoficoreligiosa, on s’articulen estretament cosmologia i antropologia, es fonamenta en tres hipòstasis intelligibles el Primer Principi o Abisme, l’Intellecte o Unigènit i l’Ànima o Saviesa De l’Ànima, que en part és dins el Primer Principi —descrit com a plenitud plèroma — i en part és fora, emanen en successives degradacions la substància psíquica, el demiürg, la matèria i el món L’home participa de tots tres elements intelligible, psíquic i material Els descobriments de Nag-Hammadi 1946 n'han permès un millor coneixement
paraula de Déu
Cristianisme
Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la manifestació personal, que per als cristians és Jesucrist.
D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia inspiració En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat L’expressió grega λόγοζ, amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli Logos Verb, i que és a l’origen de…
esperança
Cristianisme
Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica.
L’esperança cristiana es fonamenta en la resurrecció de Crist, signe de la transcendència de l’acció de Déu i, alhora, penyora de la seva realització per a l’home Per això el creient, alhora que no pot deixar de mantenir l’esperança, tampoc no pot fer de l’objecte d’aquesta quelcom posseït o manipulable, ni, per això mateix, es pot abandonar a la passivitat alienadora d’una simple espera, ans s’ha d’esforçar responsablement com a expressió de la seva mateixa esperança en la construcció d’un món més d’acord amb el regne de Déu L’Església esdevé comunitat…
primat
Cristianisme
Autoritat de Pere en el si del col·legi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma.
Ja Calixt I ~220 reivindicà per a ell l’autoritat donada pel Crist a Pere, però als tres primers segles, malgrat algunes mostres d’arbitratge, el primat “primacia de Roma en la caritat”, segons l’expressió d’Ignasi d’Antioquia no s’encarnà en una jurisdicció damunt les altres esglésies Lleó I posà els pilars de la doctrina de la primacia papal a partir de la tradició sòlida dels sepulcres dels apòstols Pere i Pau i de la capitalitat de l’imperi Romà I els grans pares grecs i Agustí, entre altres, reconeixien a la seu de Pere una plenitud de veritat Bé que a la llum de l’exegesi i…
creació nova
Cristianisme
Expressió bíblica que indica els efectes renovadors de la redempció sobre la creació —en particular, la purificació de l’existència moral de l’home—, encara no manifestats en la seva plenitud.
orde militar
Història
Cristianisme
Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
Els seus membres eren a la vegada monjos i soldats, que vivien sota una regla amb els tres vots clàssics de pobresa, obediència i castedat, a què solien unir el quart vot perpetu de lliurar-se a una guerra santa contra els infidels Foren acceptades i estructurades per l’església al principi del segle XII i cal considerar-los originats en l’esperit de croada que per aquest temps informava la cristiandat Eren un exèrcit permanent, enfront dels croats, que ho eren només temporalment Es fonamentaven en la idea del miles Christi , defensada per sant Bernat, segons el qual el monjo que mor lluitant…
resurrecció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pas de mort a vida, sia que hom ho refereixi a la reanimació d’un mort, sia a l’acte final de la història en què Déu ressuscitarà els morts, sia al retorn a la vida de Jesús el tercer dia d’haver mort o resurrecció d’entre els morts.
La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…