Resultats de la cerca

Els jueus s’unien diàriament al culte del temple recitant una pregària de costum Jesús n'ensenyà una de pròpia als seus seguidors Les primeres peticions s’interessen per les coses de Déu —invocat per Jesús com a Pare— que ens faci comprendre, salvant-nos, la seva santedat li correspon de fer-ho com a rei que és i que ja realitza al cel el seu propòsit Les peticions restants s’interessen per les nostres coses el pa que ens alimenta aquí o en el Regne, el perdó, si perdonem, i no caure en la temptació La forma corrent del parenostre és de l’evangeli de Mateu La forma de Lluc, més…

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del s III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com…

Hom ja troba aquest nom al s III, i indica que hom veu en aquesta primera oració comunitària un recull de la pregària de tots els presents Introduïda per una invitació “preguem”, era seguida, en l’antiga litúrgia, d’una motivació, tal com hom fa actualment en la pregària universal o del fidels

Originari de Mesopotàmia, es difongué vers mitjan s IV per Síria, l’Àsia Menor i Egipte Doctrinalment ensenyà que pel pecat d’Adam cada home duu un dimoni unit a l’ànima, el qual no és expulsat pel baptisme, sinó per la pregària contínua i la mortificació La importància que donà a la pregària féu que els seus seguidors fossin coneguts en el món grec com a euquites εὐχῖται, mot equivalent al siríac měṣallīn ‘els qui preguen’ Combatut per Amfiloqui d’Iconi, Flavià d’Antioquia i Epifani i condemnat pel concili d’Efes 431, el messalianisme subsistí fins al s VII

Fou ordenat de prevere del bisbat de Girona el 1943 i bisbe de Sogorb-Castelló de la Plana el 1971 La seva consagració episcopal tingué lloc el 1972 Des del 1996 fou bisbe emèrit de l’esmentada diòcesi L’any 1969 fundà els Grups d’Oració i Amistat, que s’escamparen en diferents indrets de l’Estat espanyol, de França i de l’Amèrica del Sud L’any 1999 en formaven part 8000 persones, 6000 de les quals es trobaven a l’Estat espanyol Els membres d’aquests grups es comprometen a fer mitja hora de pregària al dia, a pregar diàriament pel grup i a intentar infondre l’oració allà on viuen…

Hom troba la benedicció ja a l’Antic Testament, com a pregària d’acció de gràcies pels béns que Déu concedeix a l’home i com a lloança amb què aquest reconeix que només Ell és bo i origen de tot bé Fou en el marc de la benedicció jueva berakah que Crist instituí l’Eucaristia en grec, eukharistía, 'acció de gràcies’ En la litúrgia catòlica hom distingeix les benediccions constitutives , que concedeixen a les persones, els objectes o els llocs un caràcter sagrat i els sostreuen de tot ús profà per exemple, benedicció d’abats, d’ornaments, d’oratoris, i les invocatives , que…

Ambdues commemoracions, separades per la consagració, en el cànon romà tradicional, formen una sola pregària en les anàfores orientals i en les modernes pregàries eucarístiques del ritu romà

Totes les Esglésies cristianes la consideren el més important dels sagraments, bé que amb interpretacions teològiques diverses Derivat del grec εψχαριστία, el mot eucaristia significa ‘acció de gràcies’, i de bon principi es referí a la pregària de benedicció després fou aplicat a tot el conjunt de la celebració, i finalment designà també els elements materials del pa i del vi, sobre els quals hom pronuncia la pregària eucarística Hom troba l’origen de la celebració eucarística en un sopar ritual, celebrat per Jesús i els deixebles no és segur que fos el típic de la…

El nombre de nocturns oscilla entre dos i tres, segons els dies i segons el breviari romà o el monàstic Els dos primers nocturns corresponen a antigues divisions de la pregària nocturna, mentre que el tercer sembla correspondre a un ofici de vetlla de matinada