Resultats de la cerca

De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús  i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca o Oca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau…

Ingressà el 1937 al seminari menor de la diòcesi de Vic, a santa Maria de la Gleva Membre de l’orde dels claretians, estudià successivament a Cervera, Barbastre, Vic, Solsona i Valls Ordenat de sacerdot el 1952, després d’un breu pas per Galícia fou destinat a Sabadell, on exercí la docència i es dedicà a tasques socials El 1958 començà l’activitat pastoral a Barcelona, on collaborà a la ràdio i entre d’altres, organitzà una borsa de treball per a la població immigrada, així com cursos d’alfabetització Nomenat prefecte del Seminari claretià de Barbastre 1965, al cap de poc anà a Madrid per…

En l’anglicanisme, aquest càrrec té sovint una independència de l’autoritat episcopal Pot correspondre també a un bisbe el bisbe de Londres, per exemple, és degà de la província de Canterbury

Doctor en Filosofia Fou catedràtic d’Humanitats a la Universitat Pontifícia de Comilles i canonge de la catedral de Barcelona Fins el 1985, també exercí la presidència de la Junta de la Sagrada Família Expert en iconografia, dedicà tres notables tractats a les icones bizantines i russes

Protegit del confessor de Ferran VI d’Espanya, Rávago, fou un dels negociadors del concordat del 1753 Membre del Consell de Castella, el 1766 defensà l’expulsió dels jesuïtes el 1773 substituí el comte d’Aranda en la presidència de l’esmentat consell Protegí la Sociedad Económica Matritense

Després d’estudiar a Salamanca i d’obtenir una canongia a Sevilla, passà a formar part de la inquisició de Toledo fins el 1543, que fou destinat al Consell d’Índies poc després anà a Nova Espanya com a visitador del virrei, inquisidor apostòlic i promulgador de les “lleis noves” contra els comenderos 1544-47 De tornada a Espanya, ocupà les cancelleries de Granada 1557 i Valladolid 1559 i la presidència del Consell d’Índies 1564 el rei li atorgà els bisbats d’Osma 1567 i Plasència 1578

Especialista en estudis bíblics, fou catedràtic d’exegesi bíblica a la Universitat de Nimega 1945 El 1951 fou nomenat arquebisbe-coadjutor i el 1955 arquebisbe residencial d’Utrecht Creat cardenal per Joan XXIII 1960, fou un dels dotze cardenals del Consell de Presidència del Concili Vaticà II, on foren molt considerades les seves intervencions Impulsor de l’aplicació de les directrius conciliars, a la seva iniciativa són deguts, en bona part, De Niewe Katechismus ‘El nou catecisme’ i, amb plena i activa participació dels diversos estaments de l’Església, el consell pastoral i el…

Quant a la jurisdicció, hi ha tribunals diocesans , de primera instància, cadascun dels quals sota la jurisdicció del bisbe, que n'és el jutge, bé que en delega les funcions al provisor Hom pot apellar als tribunals metropolitans o ordinaris de segona instància, sota la jurisdicció dels arquebisbes A l’Estat espanyol hi ha el tribunal de la Rota de la Nunciatura, a Madrid, que coneix de les apellacions de les sentències de les diòcesis de l’Estat espanyol Finalment, hi ha el tribunal apostòlic , integrat per la Penitencieria Apostòlica, el tribunal de la Rota Romana i el tribunal de la…

Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Fou ardiaca de Conca i de Toledo Creat cardenal, fou ambaixador ordinari de Felip III i de Felip IV de Castella prop de la Santa Seu, i virrei de Nàpols 1620 Nomenat arquebisbe de Sevilla 1632-45, passà a la presidència dels consells d’Aragó 1637 i d’Itàlia Tot i que havia estat partidari de la força per a reprimir els disturbis de Catalunya, després de la mort violenta, a Barcelona, del comte de Santa Coloma 1640, es decantà per la política d’apaivagament i pel respecte a les constitucions l’agreujament de la situació,…